"Tombes de sorra", el cementiri a cel obert més gran del món, a "30 minuts"

 

 

El desert del Sàhara s'ha convertit en el cementiri a cel obert més gran del món, inclús més que el Mediterrani. Milers de persones hi moren cada any intentant creuar les dunes per arribar a Europa. Les xifres oficials només són aproximacions, ja que el desert s'empassa els cossos i la sorra esborra les tombes. El reportatge s'endinsa al Sàhara per explicar les conseqüències de les polítiques europees al Níger, el país més pobre de la Terra, convertit de facto en l'altra frontera d'Europa.

"El Níger ha esdevingut l'abocador d'Europa, allà on es llença tot el que Europa no vol", afirma l'Ibrahim Manzo, un periodista i activista nigerí. En aquest indret vulnerable del Sahel hi queden bloquejades totes aquelles persones que Europa descarta: les que viatgen cap al nord amb l'objectiu d'arribar-hi; les que són deportades d'Algèria per la força, després de ser maltractades i torturades; o les que han sobreviscut a Líbia i ara volen tornar a casa, al comprovar el seguit de dificultats que suposa el viatge cap a sòl europeu.

Una d'elles és en Kobi, un ciutadà camerunès que va emprendre la ruta cap a Itàlia després de l'assassinat dels seus pares. El seu poble no era segur per a ell i va decidir marxar-ne. Tot i que hauria d'estar protegit a nivell internacional, la dificultat per accedir a l'estatus de refugiat o demandant d'asil l'ha portat a prendre mesures desesperades. Sense diners i acabat d'arribar a Agadez, l'encreuament principal de totes les rutes africanes cap al nord, assegura que es vendrà com a esclau a Líbia, és a dir, que haurà d'assumir treballs forçats per poder finançar-se el viatge. "He proposat de vendre'm com a esclau. Serviré quatre anys a gent a Líbia i després contactaré amb algú perquè m'ajudi a creuar el mar fins a arribar Europa. Per ser molt franc, tinc molta por de vendre'm, però no ho faig perquè vulgui, sinó per les condicions de vida que tinc".

Un altre exemple és la Hannah, una jove de Sierra Leone que viatja amb els seus germans i el seu nebot i que, després d'un temps a Líbia, vol tornar a casa al més aviat possible. La van intentar forçar sexualment diverses vegades al desert, però no ho van aconseguir. Desafortunadament, la seva germana Mabinti i la seva cunyada, la Favor, van ser violades brutalment a Líbia per diversos homes. "La meva vida sé que ja no tornarà a ser mai com abans. És hora de tornar a casa", assenyalen les dues. En Mohamed i l'Ibrahim, per la seva banda, són dos cosins guineomalians que volien seguir els seus estudis i jugar a futbol a Europa. Lluny d'assolir-ho, s'han trobat expulsats d'Algèria de males maneres i abandonats en ple desert, a la frontera amb el Níger. Sense aigua ni menjar, s'han incorporat al programa de retorn "voluntari" de l'Organització Internacional per a les Migracions. 

Tots ells són víctimes dels obstacles creixents implementats per la Unió Europea, en col·laboració amb els governs africans, per frenar les arribades de migrants a les seves costes. Com diu el diputat del grup popular europeu Jeroen Lenaers, la voluntat política europea és abordar el fenomen migratori "al més aviat possible, és a dir, actuar en origen i trànsit, perquè si es fa quan els migrants ja són a les fronteres immediates de la UE, és massa tard". L'estratègia passa, doncs, per tancar les portes d'Europa cada vegada més lluny, pagant països tercers perquè aturin la migració. Es fa bàsicament a través de tres instruments: mitjançant entrenament i finançament militar per segellar les fronteres i augmentar els controls en carreteres; condicionant la cooperació al desenvolupament al fre migratori, és a dir, dient als països pobres que no tindran ajuda oficial si no es comprometen a contenir els fluxos i, finalment, potenciant els retorns, sobretot a través de polèmics programes com el de retorn "voluntari" de l'OIM, que afavoreix la tornada a casa després de deportacions forçades.

En tots els casos, la Unió Europea defensa que la restricció migratòria es basa en una col·laboració en què totes les parts hi guanyen. La societat civil local i els experts, en canvi, ho titllen de "xantatge" i demanen aturar aquest tipus de pràctiques, que vulneren drets de les persones migrants i tenen impactes negatius per a les zones de trànsit. Per una banda, es dificulta la mobilitat regional, que és la més important i suposa una forma de vida en llocs desèrtics on els recursos són escassos. D'altra banda, es criminalitza l'assistència als migrants, la qual cosa provoca pèrdues econòmiques i socials importants per a poblacions que, històricament, han estat nòmades i s'han dedicat a la circulació. Per últim, el bloqueig de persones pressiona els serveis públics d'indrets ja precaris i, a més, no aconsegueix frenar les migracions, sinó que les desvia cap a rutes més llargues, cares i perilloses.

En definitiva, les polítiques migratòries de la UE diuen treballar pel benestar i els drets dels migrants, però el que es constata al terreny és que la repressió i la falta d'alternatives per moure's per vies legals i segures està comportant el deteriorament de les condicions del trajecte i també potencia les xarxes de tràfic informal de persones a zones com la del Sahel. La gent, doncs, segueix movent-se, però cada vegada més de forma clandestina, i aquesta irregularitat comporta més vulneració de drets humans, tant a Algèria i Líbia com al Níger. La UE, per tant, intenta erigir murs en ple desert, però només recull tombes de sorra. Perquè, com diu en Saidjio des d'Agadez, "Europa pot seguir obsessionada per crear murs fins al cel, però sigui com sigui aconseguirem superar-los".

Un reportatge d'Hibai Arbide Aza i Oriol Puig Cepero. 
Un reportatge de TV3 produït per Muzungu.

#TombesDeSorraTV3

A continuació, el programa "30 minuts" recuperarà la coproducció de Televisió de Catalunya i Camille Zonca "Vides deportades". Un reportatge de Sònia Calvó Carrió, Yeray S. Iborra i João França, on es mostren les conseqüències psicològiques, socials i econòmiques dels retorns forçosos. Les deportacions són l'etapa menys visible de les migracions, però deixen cada any milers d'històries de vida escapçades.

Més d'11.000 persones van ser deportades des de l'estat espanyol l'any 2019 perquè es trobaven en situació administrativa irregular. Aquesta mesura interromp projectes de vida i fa que les persones amenaçades per l'expulsió enfrontin una por constant. El reportatge transcorre entre el Senegal i Catalunya, i explica les històries de les persones que, d'una banda i l'altra, viuen les conseqüències d'un sistema de polítiques migratòries que imposa l'amenaça de la deportació. 

Es el cas de Serigne Beye  que resideix ara a Touba, al Senegal, però va estar molts anys a Catalunya, on es va sentir integrat però no va trobar feina.  En Bada Ndiaye va passar set anys a València i va ser deportat en un dels vols preparats exclusivament per a l'expulsió de persones migrants. El nebot de la Fatima Gieyed també va ser deportat. Ella reclama que deixin tornar el jove, que ara mateix viu al Marroc, un territori que no coneix perquè feia més de dotze anys que vivia a Catalunya.  

Fins ara els tribunals espanyols han aplicat els criteris més restrictius marcats per la normativa europea. Una sentència recent del Tribunal de Justícia de la Unió Europea assegura que s'han de seguir els criteris de proporcionalitat inclosos en la llei espanyola, i que no s'hauria d'expulsar persones que tenen arrelament. El magistrat  Frederic Vidal Grases, creu que, seguint les línies marcades per la UE, les lleis s'enduriran. 

Tot indica que les deportacions se seguiran succeint amb tanta o més fermesa. Per aquest motiu, diverses persones que ja han estat deportades intenten donar resposta a les conseqüències, psicològiques, socials i econòmiques, que provoquen.  

Un reportatge de Sònia Calvó Carrió, Yeray S. Iborra i João França. 

Realització i imatge: Lucía Venero, Aïda Torrent, Raúl Cuevas i Vanessa Farré. 
Una coproducció de Televisió de Catalunya i Camille Zonca  

#VidesDeportadesTV3

tv3.cat/30minuts
facebook.com/30minuts
twitter.com/30minuts

Sant Joan Despí, 14 de gener del 2022