Tones de residus d'una regla insostenible

A Catalunya cada any consumim uns 750 milions de productes menstruals que es converteixen en 9.000 tones de residus. Darrere la compra d'aquests productes d'un sol ús hi ha un problema mediambiental de primer ordre pel que contenen, per la dificultat que hi ha per separar-los i per la impossibilitat de reciclar-los.

Marta Beltran, directora del projecte "Nou Període" de Rezero lamenta que la llei no obligui els fabricants a especificar als envasos quins són els components d'aquests productes.

"Els fabricants no estan obligats a desglossar-ne la composició, però s'hi han detectat molts plàstics diferents i substàncies químiques com disfenols, ftalats i un llarg etcètera que, en molts casos, són disruptors endocrins."

9.000 tones de residus que no es reciclen

Com que aquesta barreja de materials no es recicla, un 87% va a parar als abocadors i un 13% a les incineradores. Això amb un producte que, a nivell europeu, mou uns 49 bilions d'unitats l'any, l'equivalent a 590 milions de tones d'uns residus molt difícils de gestionar i, per tant, molt cars.

Alfred Vara, cap del departament de prevenció de l'Agència de Residus, ho atribueix al fet que amb les normatives actuals, al productor li costa el mateix fer-los pensant en el medi ambient que no fer-ho.

"El que el dissenya, que és qui hauria d'incidir a fabricar un producte diferent, no té cap incentiu per fer-ho. Si no hi ha un sistema de responsabilitat ampliada del productor, el fabricant el fa, el ven i ja no és problema seu.

El problema que generen ens afecta a tots perquè el final que espera a compreses i tampons és l'abocador o la incineradora, i això té impactes ambientals a diferents nivells."

Es calcula que a Catalunya la petjada de carboni associada als productes menstruals equival a 9 tones de CO2, les mateixes que emetria un cotxe per donar dues voltes senceres a la Terra.

A aquesta contaminació s'hi ha d'afegir la provocada per tots els productes menstruals que no es llencen on toca: les compreses i tampons que van a parar als vàters, d'aquí passen al clavegueram i, finalment, al mar.

Des de Greenpece, Julio Barea, ho descriu com una malaltia a nivell planetari.

"Son plàstics que, amb el temps, s'acaben degradant i augmenten la famosa i nociva contaminació per microplàstics que pateixen els nostres oceans i mars. Estem davant d'un altre element que seria fàcilment retirable del mercat."

Alternatives sostenibles

Les copes són només un dels exemples que hi ha al mercat per fer que la menstruació sigui més sostenible ambientalment, però encara que sembli que s'han posat de moda, el seu consum encara és residual en comparació amb el de compreses i tampons.

A Catalunya, el govern repartirà 40 mil copes menstruals entre totes les alumnes de tercer d'ESO.

Els experts diuen que sense modificacions legislatives serà complicat que el canvi de consum es generalitzi. També hi ha coincidència a lamentar que la llei de residus que s'està tramitant als tribunals no s'aprofiti precisament per posar pals a les rodes a la comercialització de productes menstruals d'un sol ús.