"Top Secret America" i l'or perdut del tsar Nicolau II
Les guerres són gairebé sempre un mal negoci, i sovint no només per als perdedors. Aquesta setmana surfejant per la xarxa he trobat dos casos que, distant en el temps gairebé cent anys, exemplifiquen perfectament aquesta afirmació. Un és el de la guerra contra el terrorisme endegada per George Bush després de l'11-S. Segons el "Washington Post", la despesa acumulada en aquests últims nou anys ha estat ruïnosa. No menys ruïnosa que misteriosa la desaparició de 500 tones d'or a Rússia durant la Primera Guerra Mundial. Però, atenció, ara un submarí podria haver-les localitzat a les profunditats del llac Baikal, a Sibèria.
17/09/2010 - 20.19 Actualitzat 05/10/2020 - 14.13
L'escandalosa factura de l'11-S
Si George Orwell fos viu i ara hagués de començar a escriure "1984" segurament s'inspiraria en l'11-S, sobretot en les conseqüències que han tingut, principalment als Estats Units, els atacs terroristes contra les Torres Bessones i el Pentàgon. Estic convençut que si l'escriptor britànic llegís el blog "Top Secret America" que publica el "Washington Post" quedaria tan impressionat, atordit i escandalitzat que orientaria el seu llibre més famós en una altra direcció.
"Top Secret America" és un blog d'investigació que aboca la gran quantitat d'informació reunida per dos prestigiosos periodistes de la redacció durant dos anys. El resutat és impossible de resumir en poques ratlles. Per tant, em limitaré a apuntar les dades més rellevants, per tot seguit recomanar vivament als lectors que li donin un cop d'ull.
M'és difícil posar en ordre les xifres perquè totes em semblen rellevants; disculpeu, doncs, si el meu criteri difereix del vostre.
Dit això, preneu-ne nota. Més de 3.000 organitzacions públiques i privades treballen als Estats Units en tasques antiterroristes. S'estima que totes juntes donen feina a 854.000 persones. Per allotjar aquest exèrcit d'espies, en els últims anys s'han contruït 33 complexos d'edificis que ocupen la superficie equivalent a la de 3 Pentàgons o 22 Capitolis. Es calcula que cada any elaboren uns 50.000 informes "top secret" -136 al dia-, una part dels quals, diu el "Washington Post", no s'arriben a llegir. I que 30.000 persones estan destinades a escoltar converses telefòniques i rastrejar altres formes de comunicació entre persones.
Que què costa tot això? Oficialment, 75.000 milions de dòlars, però els autors del blog afirmen que la despesa real és molt superior.
L'or perdut del tsar Nicolau II
El submarí que va descobrir les restes del "Titànic" podria haver resolt ara un dels grans enigmes de la història. Fa unes setmanes, navegant per les profunditats del llac Baikal, a Sibèria, aquest submergible va detectar possibles restes d'un gran tresor. A quatre-cents metres de la superfície, els tres membres de la tripulació van observar com els fars del vehicle il·luminaven fragments metàl·lics que desprenien reflexos daurats. A més a més, van distingir clarament bigues d'acer com les que es feien servir per contruir els antics ponts de ferrocarril. Doncs bé, alguns historiadors i periodistes russos ja s'han afanyat a dir que podrien ser les restes de "l'or perdut del tsar Nicolau II". Es tracta, podríem dir, d'una llegenda basada en fets reals. Durant la Primera Guerra Mundial, el monarca rus va voler impedir que les reserves d'or de l'estat caiguessin en mans de les tropes invasores alemanyes, i va ordenar al líder de l'anomenat moviment blanc antibolxevic, l'almirall Aleksnder Kolchak, que les portés lluny de Sant Petersburg. Van caldre cinc mil caixes i mil set-cents sacs per transportar-lo en un tren de quaranta vagons. Es calcula que eren 500 tones d'or valorades en 650 milions de rubles. Fins aquí la història és verídica. A partir d'ara comença la llegenda. El tren va arribar a Sibèria i l'almirall el va fer arrosegar per sobre del llac Baikal, que estava completament gelat, però el gran pes dels vagons va esquedar el gel i el tresor es va enfonsar. Si esteu encuriosits per la història, visiteu el "Spiegel Online".
Si George Orwell fos viu i ara hagués de començar a escriure "1984" segurament s'inspiraria en l'11-S, sobretot en les conseqüències que han tingut, principalment als Estats Units, els atacs terroristes contra les Torres Bessones i el Pentàgon. Estic convençut que si l'escriptor britànic llegís el blog "Top Secret America" que publica el "Washington Post" quedaria tan impressionat, atordit i escandalitzat que orientaria el seu llibre més famós en una altra direcció.
"Top Secret America" és un blog d'investigació que aboca la gran quantitat d'informació reunida per dos prestigiosos periodistes de la redacció durant dos anys. El resutat és impossible de resumir en poques ratlles. Per tant, em limitaré a apuntar les dades més rellevants, per tot seguit recomanar vivament als lectors que li donin un cop d'ull.
M'és difícil posar en ordre les xifres perquè totes em semblen rellevants; disculpeu, doncs, si el meu criteri difereix del vostre.
Dit això, preneu-ne nota. Més de 3.000 organitzacions públiques i privades treballen als Estats Units en tasques antiterroristes. S'estima que totes juntes donen feina a 854.000 persones. Per allotjar aquest exèrcit d'espies, en els últims anys s'han contruït 33 complexos d'edificis que ocupen la superficie equivalent a la de 3 Pentàgons o 22 Capitolis. Es calcula que cada any elaboren uns 50.000 informes "top secret" -136 al dia-, una part dels quals, diu el "Washington Post", no s'arriben a llegir. I que 30.000 persones estan destinades a escoltar converses telefòniques i rastrejar altres formes de comunicació entre persones.
Que què costa tot això? Oficialment, 75.000 milions de dòlars, però els autors del blog afirmen que la despesa real és molt superior.
L'or perdut del tsar Nicolau II
El submarí que va descobrir les restes del "Titànic" podria haver resolt ara un dels grans enigmes de la història. Fa unes setmanes, navegant per les profunditats del llac Baikal, a Sibèria, aquest submergible va detectar possibles restes d'un gran tresor. A quatre-cents metres de la superfície, els tres membres de la tripulació van observar com els fars del vehicle il·luminaven fragments metàl·lics que desprenien reflexos daurats. A més a més, van distingir clarament bigues d'acer com les que es feien servir per contruir els antics ponts de ferrocarril. Doncs bé, alguns historiadors i periodistes russos ja s'han afanyat a dir que podrien ser les restes de "l'or perdut del tsar Nicolau II". Es tracta, podríem dir, d'una llegenda basada en fets reals. Durant la Primera Guerra Mundial, el monarca rus va voler impedir que les reserves d'or de l'estat caiguessin en mans de les tropes invasores alemanyes, i va ordenar al líder de l'anomenat moviment blanc antibolxevic, l'almirall Aleksnder Kolchak, que les portés lluny de Sant Petersburg. Van caldre cinc mil caixes i mil set-cents sacs per transportar-lo en un tren de quaranta vagons. Es calcula que eren 500 tones d'or valorades en 650 milions de rubles. Fins aquí la història és verídica. A partir d'ara comença la llegenda. El tren va arribar a Sibèria i l'almirall el va fer arrosegar per sobre del llac Baikal, que estava completament gelat, però el gran pes dels vagons va esquedar el gel i el tresor es va enfonsar. Si esteu encuriosits per la història, visiteu el "Spiegel Online".
Avui és notícia
Ordeig proposa als pagesos un front comú davant els "neguits" del Mercosur: "Estem al vostre costat"
EN DIRECTE | Barça - Reial Madrid: bogeria en temps afegit de la primera part
Protestes a l'Iran: centenars de morts i ferits mentre el règim apunta a "agents estrangers"
Donald Trump amenaça ara Cuba: "Que facin un tracte abans no sigui massa tard"
Les rutes de la droga de Centreamèrica cap al món, més enllà de Veneçuela