Tornar a viure al centre històric: Valls promou la rehabilitació d'edificis perquè els joves hi tornin
Sandra Takagi
L'Albert Oliva té 34 anys i ens ensenya orgullós l'edifici que ha comprat i rehabilitat al centre històric de Valls. Un edifici amb molta història perquè era la fàbrica d'Anís del Pagès.
L'Albert ha volgut conservar el mobiliari i part de l'estructura original. Ell és un exemple de la gent jove que cada vegada s'anima més a tornar a viure al nucli antic.
Sempre havia tingut clar que la meva vida era al centre històric i que jo, quan m'emancipés, volia viure aquí.
Ell s'ha beneficiat dels diferents ajuts i bonificacions municipals per a la rehabilitació i recuperació d'edificis, tot i que lamenta que moltes vegades la burocràcia és molt lenta. "Prèviament has d'avançar uns diners i després, al cap d'un any, te'ls retornen. Crec que es podria simplificar i agilitzar per fer-ho més fàcil", incideix.
Habitatges en mans de fons voltor i bancs
La diagnosi del centre històric revela que el 40% dels habitatges pertanyen a fons voltor o entitats bancàries. Segons la regidora d'Urbanisme, Activitats, Patrimoni i Centre Històric, Sònia Roca, revertir aquesta situació és una de les prioritats de l'equip de govern.
En els últims anys s'hi han invertit més de 15 milions d'euros. L'estratègia de l'Ajuntament de Valls és impulsar la iniciativa privada.
Volem afavorir sobretot la iniciativa privada a través d'aquestes línies de subvencions, tant la línia de rehabilitació del centre històric com la bonificació de l'impost de construccions i obres.
Justament aquest procés es veurà impulsat gràcies al pla de barris de la Generalitat. Valls és un dels trenta municipis que es beneficiaran de la segona convocatòria.
El Programa de Memòria d'Intervenció Integral (PMMI) del centre històric de Valls té un pressupost de 25 milions d'euros, dels quals 15 vindran d'aquesta subvenció. Segons la regidora Sònia Roca, això suposarà una empenta decisiva que, a més, se sumarà a les iniciatives per promocionar el comerç local.
El carrer de la Cort, eix comercial per excel·lència del municipi, és un exemple del difícil moment per al comerç de proximitat. Hi ha locals tancats per manca de relleu generacional. Per revertir-ho, l'Ajuntament ha aprovat el Pla Especial Urbanístic d'Usos i Activitats al Centre Històric, un document elaborat per la Fundació de la Universitat Rovira i Virgili, l'Escola d'Arquitectura de Reus i Eixam Arquitectures.
L'objectiu és fer una diagnosi i reequilibrar el tipus de comerços que es poden establir en funció de la zona. Sergi Masip, de la Unió de Botiguers de Valls, valora positivament aquest tipus d'iniciatives, però fa una crida a la ciutadania.
No serveix de res que la gent es passegi pel poble i es queixi que les botigues tanquen si després tampoc no ve a comprar aquí.
L'Albert també apel·la als vallencs i vallenques: "És com una taca d'oli. Si s'arregla una casa, doncs ben aviat se n'arreglarà una altra. La suma final és el que dona un bon resultat."