Protestes Iran
Protestes pagesos Mercosur
Veneçuela
Tall trànsit carrer Diputació
Rutes droga Centreamèrica
Jubilació 2026
Nou model de finançament
Prohibició prostitució Suècia
Atac mesquita Piera
Setmana Santa 2026
Superman
Àrbitres handbol
Girona Osasuna
Barcelona Real Madrid Supercopa

EUA

Trenta anys amb Indiana Jones

12 de juny de 1981. Estats Units. Una cua d'espectadors esperen a les portes de cinemes nord-americans. Porten uns quants dòlars a la butxaca. Beuen un refresc efervescent i mengen alguna cosa. Potser també comenten la trajectòria de Spielberg, opinen sobre les darreres estrenes i esperen trobar relíquies terrorífiques com les que van veure anys abans a "Tauró". Estan a les portes d'un cinema esperant l'estrena d'"Indiana Jones a la recerca de l'arca perduda", un d'aquells films que promet aixecar les crítiques, meravellar o decebre Hollywood.

12/06/2011 - 14.24 Actualitzat 05/10/2020 - 13.54

I és que ja fa 30 anys d'aquell dia en què un atractiu arqueòleg s'endinsava en una aventura èpica en busca de l'arca de l'aliança en una cursa a contratemps per evitar que els nazis es fessin amb l'amulet que els atorgaria un poder absolut i etern.

Ens trobem a l'any 1936, i Indiana Jones, encarnat per Harrison Ford, de la mà dels cineastes nord-americans Steven Spielberg i George Lucas, inicia la seva primera odissea després d'haver fracassat enmig de les jungles de Sud-amèrica. Mentrestant, l'Alemanya nazi, liderada per Adolf Hitler, està enfeinada buscant l'arca de l'aliança, que ostenta poders sobrenaturals. El govern nord-americà vol bloquejar el moviment tàctic dels alemanys i per això busca l'ajuda del doctor Indiana Jones, un professor d'arqueologia d'una modesta universitat nord-americana.

El cinema d'aventures es reinventarà perquè Indiana Jones assumirà el repte de lluitar contra les forces del terrorífic imperi nazi. Arribarà al "pou de les ànimes", el lloc on ha quedat sepultada durant anys l'arca i... Viurem 115 minuts d'una de les pel·lícules amb més recaptació de la història del cinema, en què l'espectador quedarà atrapat per les lluites de poder, pel ritme trepidant i un encant enginyós enmig d'una superproducció que va obtenir ni més ni menys que quatre Oscars per la direcció artística, els efectes visuals, el muntatge i el so.

Des de llavors, el "leitmotiv" de la banda sonora, realitzada per John Williams, sonarà enmig de l'imaginari col·lectiu trenta anys més tard, la pel·lícula ens haurà acompanyat algunes tardes de diumenge any rere any i lamentarem amb nostàlgia, alguns més que altres, el pas dels anys.