Trenta entitats acusen el govern d'opacitat i demanen canvis estructurals contra la sequera

Més de 30 entitats veïnals, universitàries, socials i ecologistes han acusat aquest dissabte el govern de falta de valentia a l'hora de combatre la sequera, i d'opacitat a l'hora d'informar sobre el consum d'aigua de la indústria i l'agricultura i la ramaderia intensives, que en són els grans consumidors.

"Des del 2021 s'apliquen restriccions als grans consumidors i encara avui aquestes dades no són públiques", ha lamentat Dante Maschio, portaveu de la plataforma l'Aigua és Vida. 

I si aquestes dades no es coneixen, tampoc no es pot saber si les mesures que s'apliquen són eficaces, es denuncia des de la tercera Cimera Social de l'Aigua.

Reunida a Arbúcies, a la Selva, també ha retret al govern que les mesures anunciades per combatre la sequera són de caràcter puntual; i defensa que en l'actual context s'haurien d'abordar canvis estructurals i pensar mesures a llarg termini.

"Aquest paquet [de restriccions] no busca un estalvi, sinó assegurar l'aigua per les activitats econòmiques a costa de la preservació dels rius", ha retret Maschio, que ha celebrat la moratòria sobre noves activitats econòmiques que facin un ús intensiu d'aigua, tot i lamentar que la mesura "arriba tard i és insuficient per estalviar aigua".

En aquest sentit, alerta que pensar a construir més plantes de dessalinització i regeneració sense promoure una reducció global del consum d'aigua genera "una falsa sensació de disponibilitat" entre la població i no resol el problema de fons. 

Dolors Català, portaveu del Grup de Defensa del Ter, ha denunciat que, malgrat l'emergència climàtica, la Generalitat continua promovent un model econòmic basat en "l'augment del turisme i l'exportació de carn i fruita".

La cimera també ha alertat que la reducció dels cabals mínims dels rius Ter, Llobregat i Muga, prevista pel govern quan s'entri en fase d'emergència, és una decisió perjudicial per al medi ambient.

La tercera Cimera Social de l'Aigua s'ha fet quan els embassaments que nodreixen la majoria de la població de Catalunya estan al 16,1% de capacitat, una situació que fa que en qualsevol moment es pugui decretar l'emergència per sequera.