Trobat a Roda de Berà un fraret atlàntic, un ocell marí que mai es deixa veure a la nostra costa
Sorpresa majúscula aquest dimecres entre els responsables del Centre de Recerca i Educació Ambiental de Calafell per l'arribada d'un fraret atlàntic, un ocell marí que acostuma a viure en forats de penya-segats de zones com Escandinàvia, Islàndia, Escòcia o molt al nord de França i del continent europeu.
La seva presència a Catalunya no és del tot inusual, perquè els exemplars més joves poden passar èpoques a casa nostra, però el que sí que és excepcional és que es deixin veure per la costa. "Són ocells pelàgics, per trobar-los cal agafar una embarcació i anar-te'n unes quantes milles nàutiques mar endins", detalla a 3CatInfo l'ornitòleg Ferran López.
Julhy López, biòloga i directora del centre que va rebre l'animal, explica que és el primer cop que els arriba un fraret atlàntic al centre i s'han hagut d'informar per ajudar-lo. "Després d'un avís al 112, els Agents Rurals es van encarregar de recollir-lo a Roda de Berà i portar-lo cap aquí, i nosaltres li vam fer una revisió, el vam pesar i vam comprovar que no tenia cap ferida".
L'ocell pesava 309 grams, a la franja baixa del que indiquen els llibres d'ornitologia, que apunten que n'ha de pesar entre 300 i 500. "Va arribar amb un pes relativament baix i per això caldrà donar-li estança i que pugui recuperar-se i guanyar pes abans d'alliberar-lo", explica la biòloga.
Això ja serà al centre de fauna salvatge de Torreferrussa, on l'han traslladat aquest dijous al matí. La intenció és que sigui una recuperació prou ràpida per alliberar-lo amb barca mar endins i que pugui recuperar el hàbitat abans no sigui massa tard.
Una possible desorientació
Sobre el motiu que va portar l'ocell fins a la costa de Roda de Berà, López apunta que "possiblement es va esgotar i estava desorientat, potser per culpa d'un temporal".
"A la costa no els veuràs mai, si no és que estan ferits o fotuts", coincideix a assenyalar Ferran López.
Aquest tipus d'ocells no comencen a reproduir-se fins que tenen dos o tres anys, i és en aquesta etapa d'individus immadurs que poden viure a les nostres latituds. Durant l'hivern acostumen a migrar cap al sud, lluny de les latituds on criaran més endavant.