Troben a Síria un excepcional mosaic romà del segle IV que representa la guerra de Troia

Arqueòlegs sirians han localitzat a la ciutat de Rastan, a la regió d'Homs, un mosaic d'època romana de 120 metres quadrats. Una peça "única" al món, han descrit, per la seva mida i també per ser una obra completa i amb una complexa representació de les figures que la formen.

Es calcula que el mosaic té uns 1.600 anys d'antiguitat i representa personatges i escenes de la guerra de Troia i figures de la mitologia romana.

El director de la missió arqueològica, Humam Saad, ha explicat que el mosaic es va descobrir quan la zona estava sota control de grups armats que lluitaven contra el govern de Bashar al-Assad.

Rastan, una ciutat que segons els arqueòlegs encara amaga molts tresors arquitectònics, va ser testimoni de forts combats entre les forces d'Al-Assad i grups armats rebels des que el març de 2011 va esclatar la revolta contra el règim sirià.

Ara s'ha sabut que els rebels van intentar vendre el mosaic romà de Rastan al millor postor i el van publicitar a les xarxes socials abans de marxar de la ciutat el 2018.

 

 

El mosaic data del segle IV, segons els experts. No és el més antic de Síria, però els seus descobridors diuen que allò que el fa una peça única és que està en bon estat de conservació, amb el dibuix gairebé complet i amb les figures mitològiques representades d'un alt grau de complexitat. 

A més de representacions d'escenes i protagonistes de la Guerra de Troia, el mosaic també retrata el deu romà Neptú, l'heroi mitològic Hèrcules i la reina i amazona Pentesilea.

Encara queda una part per desenterrar. La part descoberta fins ara fa 20 metres de llarg per 6 d'ample.  

Bressol de civilitzacions mil·lenàries des dels semites i els cananeus, el territori que ocupa Síria en l'actualitat està ple de tresors arquitectònics. Ha estat també lloc de pas de cultures i civilitzacions com els perses, grecs, hebreus, romans, bizantins, àrabs, mongols o otomans que van deixar la seva empremta cultural i arquitectònica.

L'últim enfrontament armat al país ha comportat la destrucció de tresors històrics. La ciutat de Homs, de gran riquesa històrica, ha estat una de les poblacions més bombardejades durant la guerra, l'església d'Oum al-Zinar la van cremar en un atac i la mesquita Jalid al-Walid també va tenir destrosses importants. 

El 2011, quan va començar la guerra de Síria, hi havia 180 equips internacionals treballant en excavacions al país. Totes es van haver de paralitzar i els experts van marxar. Espais culturals excepcionals com les ruïnes de Palmira i les ciutats antigues de Damasc o Alep van quedar sense protecció i encerclades pels combats.