Héctor Alterio
Jubilació
Peter Greene
"Trump gold card"
Carles III
Trinitarios Catalunya
La Xina i el Japó
Cas Leire Díez
UCO
Trump Europa
Concerts Nadal
Messi Índia
Gabriel Masfurroll
Barça Osasuna

Troben falcons decapitats i enterrats, un ritual inèdit en els antics temples egipcis

L'estudi d'un equip dirigit per Joan Oller Guzmán, de la UAB, aporta noves dades sobre els blemis, que es van estendre pel desert Aràbic a les acaballes de l'Imperi Romà

Xavier Duran

08/10/2022 - 07.22 Actualitzat 08/10/2022 - 07.22

Quinze falcons, gairebé tots decapitats, enterrats tots junts al voltant d'un pedestal. Aquesta és la inusual troballa que un equip d'arqueòlegs ha fet en un temple situat al desert egipci. Una curiosa inscripció alerta, a més, que "és impropi bullir un cap en aquest lloc".

La troballa l'han fet investigadors del Projecte Sikait dirigits pel doctor Joan Oller Guzmán, del Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). S'ha publicat  a la revista American Journal of Archeology.

L'estudi correspon als materials trobats el mes de gener de 2019 al jaciment del port grecoromà de Berenike, al desert Aràbic, a Egipte. En aquest cas es descriu l'excavació d'un complex religiós d'entre els segles IV i VI de la nostra era al qual els investigadors han donat el nom de Santuari del Falcó.

En aquella època, la ciutat d'aquest port del mar Roig, el principal punt d'entrada del comerç provinent del corn d'Àfrica, Aràbia i l'Índia, estava parcialment ocupada i controlada pels blemis. Es tractava d'un grup nòmada d'origen nubi que estava estenent el seu domini per bona part d'aquest desert.

Elements arquitectònics caiguts davant d'una de les portes del santuari (The Berenike Project/Sikait Project)

Les excavacions han permès identificar un petit temple de tradició egípcia, que a partir del segle IV és adaptat per la població blèmia al seu propi sistema de creences, com explica el doctor Oller:

"Les troballes materials són especialment remarcables, amb la presència d'ofrenes com arpons, una estàtua de forma cúbica o una estela amb indicacions al voltant de les activitats de culte, la qual ha estat escollida com a portada del número de la revista."

Entre les troballes més destacades hi ha restes de falcons. De fet, en una de les sales s'hi va trobar un pedestal i restes de 735 animals. Hi havia esquelets de peixos, ocells i mamífers i cloves d'ou. Els peixos eren el 5,7% i els mamífers significaven el 16,5% de les restes. Aquestes corresponien a sis espècies: porc, ase, dromedari, bou, ovella i cabra.

Quant als ocells, significaven vora dos terços de les restes (64.2%) i corresponien a només tres espècies, totes del gènere Falco: falcó pelegrí, falcó sacre i xoriguer comú. També hi havia algunes restes que no s'han pogut identificar perquè no estaven ben conservades o corresponien a individus massa joves.

Finalment, un 13,6% de les restes eren cloves d'ou, tots de falcó.


Troballa inusual

A la vall del Nil ja s'havien trobat enterraments de falcons amb finalitats religioses i cultes a aquestes aus. Però és el primer cop que s'observa un enterrament de falcons dins d'un temple i, a més, acompanyats d'ous, una altra troballa inèdita. En altres jaciments també s'ha trobat mòmies de falcons decapitats, però sempre individus aïllats, mai en grup.

A banda d'això, també s'hi ha trobat una curiosa inscripció en grec: "És impropi bullir un cap en aquest lloc." Tal com expliquen els autors a l'article, es tracta de la prohibició de dur a terme en el temple aquesta activitat, considerada profana.

Estela amb l'escena sobre el déu falcó i la inscripció que prohibeix bullir caps(The Berenike Project/Sikait Project)

Aquesta és una de les conclusions que apunta Joan Oller: "Tots aquests elements apuntarien a una activitat ritual intensa que combinaria aspectes de tradició egípcia, juntament amb aportacions blèmies, sobre una base teològica possiblement relacionada amb el culte al déu Khonsu."

Segons els autors, el conjunt de troballes en el temple il·lustren l'expansió dels blemis per aquest desert i mostra com aquest poble es va adaptar a antigues tradicions religioses i "les va barrejar amb els seus propis cultes i creences".