Trucs per estudiar i entrenar la memòria: set regles mnemotècniques per aplicar en el dia a dia
No recordes què vas dinar ahir però, en canvi, recites les taules de multiplicar que vas aprendre fa anys –amb una cançó– a l'escola? Et desespera que no et vingui al cap on has aparcat el cotxe o oblidar el que havies sortit a comprar al supermercat?
La memòria és un procés complex que no sempre funciona de la mateixa manera, i els factors que intervenen en la retenció d'informació són diversos. Hi ha una sola manera de memoritzar les coses? Es pot entrenar, la memòria?
La doctora Èlia Vilageliu, neuropsicòloga a l'Institut Guttmann, destaca que per fer-ho no només cal entendre com el nostre cervell emmagatzema i recupera la informació, sinó que també ens podem ajudar de tècniques que facilitin i consolidin aquest procés.
A banda, de servir-nos d'estratègies externes –com ara calendaris i alarmes–, hi ha una sèrie de metodologies, com ara les regles mnemotècniques que afavoreixen que qualsevol persona pugui memoritzar conceptes de manera més eficaç.
Per què són útils les mnemotècnies?
Les regles mnemotècniques ajuden a fixar la informació en la memòria a llarg termini mitjançant associacions d'idees. D'aquesta manera, faciliten la memorització entre elements que no estan relacionats entre si.
La doctora Vilageliu explica que són especialment eficaces perquè "permeten activar diferents àrees del cervell" i fer una "codificació profunda". Com més regions cerebrals hi impliquem, el procés de memorització es torna més complex i la retenció esdevé més eficaç i "robusta".
Utilitzar les regles i estimular diverses funcions cognitives és beneficiós, perquè permet crear diferents connexions i tenir més vies per poder accedir i recuperar aquesta informació.
En canvi, assegura Vilageliu, "quan memoritzem només mitjançant la repetició, aquesta codificació és més superficial" i, per tant, més fàcil d'oblidar.
Algunes de les àrees cerebrals que es poden activar mitjançant l'ús d'aquestes tècniques són l'hipocamp, "clau per memoritzar la informació i traslladar els records a llarg termini"; el còrtex prefrontal, encarregat d'associar i "donar forma a aquest aprenentatge"; el lòbul parietal, quan volem retenir informació visioespaial, o les àrees visuals i auditives, si involucrem imatges o sons i cançons en el procés d'aprenentatge.
Així doncs, si incrementem les connexions entre aquestes àrees, i com més les involucrem, reforçarem el procés de memorització.
Quins beneficis poden tenir en l'àmbit acadèmic?
Aquestes tècniques són útils quan s'ha de retenir grans quantitats d'informació, per exemple, en unes oposicions o en exàmens com la selectivitat.
Són especialment eficaces, explica Vilageliu, quan aquesta informació "és abstracta i no és significativa per a l'estudiant". Seria el cas, per exemple, quan cal memoritzar processos, ordres o seqüències, fórmules, definicions, o fins i tot, en el cas de l'aprenentatge d'un nou idioma, quan cal memoritzar molt vocabulari.
Ajuda que aquests records siguin més a llarg termini, a evitar no saber què dir. I també a tenir motivació a l'hora d'estudiar, perquè s'evita haver d'anar repetint una vegada i una altra els apunts.
També poden ser útils per a infants amb dificultats d'aprenentatge, assegura Vilageliu, perquè fan que tot el procés sigui "més creatiu i divertit". I a banda, poden ser útils en situacions quotidianes.
Com que no hi ha un sol tipus d'informació a memoritzar, tampoc hi ha una sola manera de fer-ho, i en cada circumstància convé valorar quina metodologia ens pot anar millor.
També cal tenir en compte que aquestes tècniques requereixen temps per integrar-les i que siguin eficaces.
A continuació, presentem un recull d'algunes d'aquestes regles mnemotècniques.
Associació
Aquesta tècnica es basa a relacionar una dada que vols retenir amb informació familiar ja fixada en la memòria o amb objectes i imatges. Sempre és més fàcil recordar alguna cosa si som capaços d'associar-la a una informació ja integrada.
Per exemple, si volem recordar en quin any es va introduir l'euro com a moneda única (2002), i casualment tenim un germà o un familiar que va néixer aquell any, simplement ens valdrà recordar que "l'any que va néixer el meu germà, l'euro va entrar en circulació".
La relació d'idees associades és encara més potent si concorda amb característiques reals: per exemple, si el nostre familiar és particularment garrepa, o si l'associació es reforça amb una imatge, i ens l'imaginem, per exemple, sostenint un bitllet de 20 euros.
L'emotivitat juga un paper important, i s'ha demostrat que la memòria emocional reforça els records. Així doncs, com més gran sigui el valor emotiu de l'objecte o el pensament amb què associem la dada que volem retenir, millor funcionarà aquesta tècnica.
Un altre exemple d'aquest tipus, molt estès socialment i que sovint s'inculca ja en l'educació primària, és el truc per saber si un mes té 30 o 31 dies, fent servir com a referència els artells de les mans. Els mesos que coincideixen amb l'artell tenen 31 dies i els que coincideixen amb la concavitat 30 (o 28).
Acròstics
La tècnica dels acròstics consisteix a crear una frase amb les inicials dels elements que volem retenir a la memòria, que pot tenir un significat relacionat o no amb aquests conceptes. Aquest mètode ajuda a memoritzar perquè fa que allò a retenir sigui menys abstracte.
Vilageliu posa un exemple, en clau domèstica, per recordar els objectes imprescindibles abans de sortir de casa, que seria la frase: "M'agrada Casa Meva" (MCM). "Si no vull deixar-me cap de les tres coses necessàries, abans de sortir, puc pensar en una fórmula que inclogui aquestes inicials", explica.
- M'agrada Casa Meva = Mòbil Claus Moneder.
Si ho relacionem, per exemple, amb continguts de biologia, una frase que ens ajudaria a recordar les quatre fases de la mitosi cel·lular seria:
- ProMeto Anar al Telefèric = Profase, Metafase, Anafase i Telofase.
Acrònims
Aquesta tècnica és molt semblant a la dels acròstics, però en comptes d'una frase, creem una paraula nova amb les inicials del conjunt de conceptes que volem recordar.
Un exemple d'acrònim, vinculat a l'àmbit acadèmic, per recordar els principals autors de la Renaixença, podria ser:
- GRAVO = Àngel Guimerà, Joaquim Rubió i Ors, Bonaventura Carles Aribau, Jacint Verdaguer i Narcís Oller.
Números
Recordar sèries de números molt llargues o xifres extenses pot arribar a ser complicat.
Una de les regles per recordar-les seria la de construir una frase en la qual les paraules tinguin el mateix nombre de lletres que la xifra que cal recordar.
Per exemple, per memoritzar els 10 primers decimals del nombre Pi (3,1415926535), ens podria ajudar la frase: "Amb 1 plat i 5 microones es podran coure mil coses".
- "Amb 1 plat i 5 microones es podran coure mil coses" = 3,1415926535
Loci o Palau de memòria
La tècnica de Loci consisteix a imaginar un recorregut –idealment, que coneguem de memòria– i a cada punt del recorregut li adjudiquem un concepte que vulguem memoritzar. Aquest mètode funciona perquè associa i relaciona visualment els conceptes amb espais coneguts, i també perquè els vincula a un ordre determinat.
La clau és repetir el recorregut diverses vegades i forçar-nos a crear la imatge mental que associï el concepte amb el punt de l'itinerari. Com més cridanera o absurda sigui aquesta imatge mental, més fàcil serà de recordar.
Es tracta d'un mètode molt antic, amb segles d'història. De fet, una de les primeres persones a qui se li atribueix haver-lo posat en pràctica és el filòsof romà Ciceró.
Pel que fa la tècnica de Palau de la memòria, s'hi assembla molt. En aquest cas, no ens hem d'imaginar un recorregut, sinó una casa, on cada una de les estances està vinculada a un concepte que volem retenir.
Aquesta tècnica és especialment útil quan hi ha una gran quantitat de continguts amb subtemes.
Rima o cançó
La musicalitat de la rima o dels versos facilita que ens ressoni més allò que pretenem memoritzar. Un clàssic per als infants són les cançons per recordar les taules de multiplicar.
També s'ha fet servir per ensenyar la taula periòdica dels elements químics o en l'aprenentatge de vocabulari de nous idiomes.
En l'àmbit quotidià, ens podria servir per recordar on hem aparcat el cotxe en un pàrquing: "Planta dos, plaça 310, d'aquí no es mourà ni un peu".
Relat
El mètode del relat consisteix a crear una frase inventada o una història breu, que incorpori tots els elements que volem recordar. Involucrant tots els conceptes en una locució seran més fàcils de memoritzar, només cal que tinguin un fil conductor.
"No cal que la història sigui lògica. Com més absurda, millor, perquè al cervell li semblarà més divertida i, per tant, més fàcil de recordar", explica Vilageliu.
Un exemple per recordar la llista de la compra podria ser: "Un Ou es trenca sobre la barra de Pa mentre les Pomes beuen Llet amb Galetes de Xocolata". En aquesta frase hi ha inclosos tots els productes que volem comprar.