Trump debuta com a "depredador" de la llibertat de premsa en l'informe anual de Reporters sense Fronteres
Vladímir Putin, Recep Tayyip Erdogan, Mohammed bin Salman, Abdel Fattah al-Sisi... i ara també Donald Trump. Per primera vegada, Reporters sense Fronteres (RSF) ha inclòs el president dels Estats Units en la seva llista anual de "depredadors de la llibertat de premsa".
Amb motiu del Dia Internacional contra la Impunitat dels Crims contra Periodistes, l'organització que defensa els drets dels informadors ha publicat els perfils dels 33 depredadors de la llibertat de premsa –la llista inclou tant persones com organitzacions– que el 2026 han atacat periodistes i mitjans.
"Les armes difereixen, però els objectius coincideixen: silenciar les veus independents i trepitjar el dret a la informació. Assassinats, empresonaments, campanyes de descrèdit, propaganda, ús d'exèrcits de trolls… Aquests depredadors utilitzen tots els mitjans que tenen a l'abast per imposar el silenci", assenyala RSF en la seva publicació.
Amb relació a Donald Trump, Reporters sense Fronteres justifica haver-lo fet entrar en el llistat "per haver multiplicat els atacs per reduir el periodisme a mera comunicació política als Estats Units", un país que actualment ocupa el 64è lloc en la classificació mundial de la llibertat de premsa.
RSF argumenta que, des de l'inici del seu segon mandat, el cap de la Casa Blanca ha passat de la retòrica als fets imposant restriccions i vetos a determinats mitjans. N'és un exemple la prohibició d'accés a la Casa Blanca que al setembre Trump va imposar a la CNN, MS NOW i Politico.
Les morts de periodistes creixen un 20%, segons la Unesco
La Unesco ha denunciat aquest dilluns que 189 periodistes van ser assassinats entre l'1 de gener del 2024 i el 31 de desembre del 2025, xifra que suposa un 20% més d'informadors morts en comparació amb el bienni anterior.
En la nova edició del seu informe sobre la seguretat dels periodistes i la impunitat dels crims contra ells, l'organisme de les Nacions Unides assenyala que el 2024 van ser assassinats 92 informadors i 97 el 2025.
Durant aquest bienni, les morts en països en conflicte van pujar a 127 –el 67% del total–, una tendència a l'alça que va començar el 2023 a causa de la irrupció dels drons, que van estar al darrere d'una de cada quatre morts de periodistes.
Mariya Gabriel, subdirectora general de Comunicació i Informació de la Unesco, ha destacat durant la presentació de l'informe que en àrees amb activitat bèl·lica es va registrar un augment dels periodistes assassinats "en grup", un modus operandi que podria indicar que van ser "elegits deliberadament com a objectiu", fet que constitueix "un crim de guerra".
La regió del planeta on més reporters van ser assassinats són els països àrabs, amb 97 morts, dels quals 62 van ser assassinats a Palestina –30 el 2024 i 32 el 2025–.
L'Amèrica Llatina i el Carib ocupen la segona posició, amb 37 periodistes morts, després se situa l'Àsia i el Pacífic, amb 34, i a continuació hi ha Europa central i oriental, amb 14.
Accions contra els periodistes, més enllà de les morts
L'informe de la Unesco recull que 7 de les 189 morts registrades durant el bienni eren dones. Una hostilitat que va afectar molt més els periodistes locals en comparació amb els corresponsals i els enviats especials.
En aquest sentit, assenyala que el 93% de les morts de periodistes van tenir lloc al seu país d'origen, fet que també s'explica per les restriccions d'entrada a la premsa internacional en territoris com Gaza.
"Els periodistes locals cobreixen conflictes armats, corrupció, política i delinqüència i, per tant, continuen sent, amb diferència, el col·lectiu més vulnerable", destaca l'informe.
Més enllà de les morts, les condicions per exercir el periodisme en llibertat també han experimentat un notable retrocés a tot el món, amb un increment de les agressions, l'assetjament judicial, les detencions arbitràries i les intimidacions.