TV3 dedica una nit a La Trinca amb l'estrena al "Sense ficció" del documental "Torna La Trinca" i l'emissió de la pel·lícula "La Trinca: biografia no autoritzada"

"Torna La Trinca"

Més de 40 discos supervendes, milers de concerts i espectacles en directe, centenars de xous i programes de televisió, com a protagonistes o com a productors… La història de La Trinca és una història d'èxits que ha deixat un riu de cançons i frases inoblidables a la memòria col·lectiva dels catalans. "Torna La Trinca", el documental dirigit per Josep Rovira, recupera aquesta història amb els membres del grup, reunits excepcionalment, i l'analitza amb altres músics, periodistes, juristes i una filòsofa.

Va ser a Sant Cebrià de Vallalta, en una plaça de toros enmig del bosc, on a començaments dels setanta La Trinca va començar a ser La Trinca. Era un invent -bastant boig- per atreure turistes: classes de tauromàquia amb vaquetes, un tsunami de sangria i molta disbauxa local amb música i ballaruga.

D'aquella plaça de bous que el documental desenterra, literalment, els trincos en van sortir amb un bon repertori de cançons de taverna, l'experiència d'entretenir i divertir el públic, i moltes taules sobre l'escenari. Els esperava un èxit aclaparador en festes majors i concerts arreu de Catalunya i mig estat. Durant molts anys, no hi va haver festa popular sense La Trinca. I el grup hi portava un cançoner propi cada cop més crític i gamberro, que desafiava la censura amb àcides crítiques a la dictadura, l'Església, la repressió sexual i tot allò que se'ls posés al davant.

Cantarien el mateix, avui? Joan Reig, músic d'Els Pets, s'imagina que sí. "Continuarien molestant la societat benpensant, buscant segones i terceres intencions, aquesta malícia amagada… Per fer riure, però també per despertar l'esperit crític de la gent, perquè ells se'n reien de moltes coses, però en posaven moltes en qüestió sobre la taula".

Molts dels temes que tocaven, moltes de les seves cançons, continuen vigents, també segons Queco Novell, actor i periodista. "Ells toquen la llengua, el feixisme, el medi ambient, i són temes que encara hi són: la lluita pel medi ambient és ferotge i terrible, el feixisme està de moda, la llengua ja ni t'ho explico".

"Hi ha cançons que, si les cantéssim ara, potser seríem a Bèlgica", diu en Toni Cruz. La discussió sobre la llibertat d'expressió, tants anys després, continua ben vigent. "La cançó considerada com un element criminal em sembla una aberració", diu el jutge Josep Niubó, que està d'acord que, amb algunes cançons, ara La Trinca tindria problemes. Però el periodista esportiu Joan Maria Pou considera que avui, a més, hi ha una altra mena de censura: les xarxes socials. "Avui dia pots dir el que vulguis, en teoria… Però de cop i volta hi pot haver una reacció de determinats sectors que actuaran com a controladors socials, intentaran censurar-te per la via del linxament públic o per la via d'espantar-te…". Una agror o susceptibilitat social que, per a la filòsofa Marina Garcés, té molt a veure amb la impotència i el desànim. "No hi ha esperança de canvi", diu, "i la impotència ens fa més cínics".

Qui ha recollit aquesta herència crítica i humorística alhora de La Trinca? Ells ho tenen clar: "El 'Polònia' ho està fent molt bé". Un honor per a un dels principals actors del programa d'humor polític de TV3, Queco Novell. "Si em dius que el que faig ara, tants anys després, és una mica l'herència d'allò, no em molesta gens".

Per Joan Reig, d'Els Pets, una de les crítiques més aspres de La Trinca, la cançó sobre els abusos sexuals a les escoles de capellans, va ser un alliberament. Ell en va patir de petit. "Cançons d'aquestes t'ajudaven a pensar que no eres un "bicho raro". Anys després vaig escriure la cançó Corvus pensant en això".

El que no repetirien en absolut, "i no per les crítiques que rebríem, sinó perquè ja no ens sortirien", són les moltes cançons en què parlaven de les dones o de les relacions en un to clarament masclista. L'humor barroer sobre temes de gènere, segons Marina Garcés, és el que ha quedat més desfasat en la sensibilitat col·lectiva. "Expressions d'aquella època que semblaven molt lliures, en realitat estaven basades en clixés molt tancats".

El músic i cantant Quim Vila, també convidat a opinar en aquest documental, rebla el clau interpretant en clau d'humor la versió políticament correcta d'una d'aquestes cançons. 

El documental "Torna La Trinca" repassa també els anys de glòria televisiva de La Trinca a TV3, amb programes on eren protagonistes, com "No passa res", o productors, com "Betes i Films", "Amor a primera vista". I, òbviament, la seva etapa -ja fora dels escenaris- com a productors i creadors de Gestmusic, responsable de programes de gran impacte i audiències aclaparadores. Van ser els pares de l'anomenada televisió porqueria? Toni Cruz ho nega absolutament: "Tenim la culpa que hagin aparegut aquests programes? Potser sí que altres s'hi van inspirar, però no en el nostre estil".

La vida actual de Josep Maria Mainat, Miquel Àngel Pasqual i Toni Cruz no té res a veure amb la dels tres nois de Canet que van ser: en Cruz dirigeix el Museu de Cera de Barcelona, entre altres coses; en Mainat és divulgador científic; en Miquel Àngel viu una plàcida jubilació al poble. Tornaran a cantar junts? Caldrà esperar al final del documental -que ja els fa tornar una mica- per saber-ho. Queda clar que, si ho fessin, no els faltaria inspiració.

Fitxa tècnica

Direcció: Josep Rovira Cuadrench
Guió: Josep Rovira Cuadrench
Realització: Joan Torrents
Productor: Jessica Montaner
Productor executiu TVC: Sílvia Pairó
Director fotografia: Marc Martinez
Muntatge: Xavi Abad
Música: David Bustamante
Grafisme: Pau Freixa
Veu en off: Lluís Marco
2022

"Torna La Trinca" és una producció de TV3 elaborada per l'equip del "Sense ficció".

"La Trinca: biografia no autoritzada"

Nit d'estrena de la pel·lícula de La Trinca. Èxit, aplaudiments, salutacions... Però no tot és entusiasme i alegria. Tres vells professionals de l'espectacle, que coincideixen en la gran festa d'estrena, lamenten que el que es mostra en el film no té res a veure amb la veritat.

Els tres veterans expliquen l'accidentada nit d'envelat que van viure fa 40 anys, quan uns ingenus i joves "trincos" debutaven en el món de la faràndula. Les tres delirants versions d'aquella nit de Festa Major mostren la joventut de La Trinca, el món entendridor de l'espectacle de gira, la pressió de la censura, les primeres turistes, els primers independentistes, els primers "striptease" i tot un mostrari de capellans, monjos, forces de l'ordre, i fins i tot el Generalíssim Franco.

Els tres protagonistes de "La Trinca: biografia no autoritzada", Marc Marginet, Dídac Flores i David Moreno, van ser els guanyadors del programa de TV3 "Buscant La Trinca", que es va estrenar el 2009. En aquest, es va cercar per tota la geografia catalana tres joves, amb talent, que poguessin interpretar al trio de Canet en aquesta ficció musical dirigida per Joaquim Oristrell.

Fitxa tècnica i artística

Director: Joaquim Oristrell
Guió: Manuel Iborra i Joaquim Oristrell
Productors executius: Elisa Plaza, Albert Sagalés i Albert Grau
Director de fotografia: Jaume Peracaula
Músiques: La Trinca
Intèrprets: Marc Marginet (Toni Cruz), Dídac Flores (Josep Maria Mainat) , David Moreno (Miquel Àngel Pascual), Joel Joan (Ricard Armengol), Marina Gatell (Merche Alcázar), Carmen Balagué (Germinal Torelló), Albert Espinosa (Mag Merlini), Rosa Boladeras (Fabià), Sergi Albert (Emili Martorell 1970), Lloll Bertran (Mare superiora), Pep Anton Muñoz (Murgui 2010), Quimet Pla (Domingo 2010) i Camilo García (Emili Martorell 2010)
2011

És una producció de Televisió de Catalunya, Diagonal Televisió i Gestmusic Endemol.

tv3.cat/senseficcio

#TornaLaTrincaTV3
#SenseFiccióTV3

twitter.com/senseficcio
facebook.com/senseficcio