La Grossa de Cap d'Any 2025
Campanades TV3
Mor Isiah Whitlock Jr.
Dispositiu de seguretat de Cap d'Any
Violència masclista 2025
Títols transport 2026
Novetats llibres 2026
Or i plata en màxims històrics
Euríbor
Balisa V-16
Girona radar carrer Pedret
Barça Camp Nou
Williams Supercopa
Derbi Espanyol Barça

LA SENTÈNCIA

Últim capítol d"Altsasu": el dia del judici

Els joves encausats declararen al judici, que s'allarga tres setmanes. Moltes emocions sacsegen els implicats

05/02/2021 - 18.16 Actualitzat 09/02/2021 - 12.52

El judici comença el 16 d'abril del 2018 i s'allarga durant tres setmanes. Una muntanya russa d'emocions sacseja els encausats, famílies, testimonis i, en definitiva, tots els implicats, fins que la sentència es fa pública.

La sèrie

La sèrie "Altsasu", que s'emet en versió doblada al català i en VO en basc i castellà al dual, explica la història de vuit joves d'un poble de Navarra que pràcticament no es coneixen i veuran els seus destins units per la fatalitat. A mitjanit, una baralla amb un parell de guàrdies civils fora de servei acaba amb tots ells empresonats i acusats de terrorisme. Inspirat en la història real de vuit joves d'Altsasu.

La sèrie dramàtica, que s'ha rodat al poble d'Altsasu entre altres escenaris naturals com Bergara, Pamplona, Oiartzun i la presó de Segòvia, se centra a explicar els aspectes més desconeguts d'un cas judicial mediàtic: els sentiments dels acusats.

El documental "Altsasu: ferides obertes"

Prop de 800 dies empresonats per una baralla de bar, porten ja l'Adur, l'Oihan i el Jokin. El cas Altsasu mostra les ferides que continuen obertes malgrat el procés de pau basc: ETA s'ha dissolt i desarmat i fa gairebé nou anys que no comet cap assassinat, però no tothom sembla disposat a passar pàgina i facilitar la reconciliació i la convivència.

Una batussa amb guàrdies civils fora de servei, de paisà, una matinada de festa en un poble de la vall de Sakana, a Navarra, ha acabat amb condemnes de fins a tretze anys de presó per a vuit joves. La jutgessa Lamela i la Fiscalia de l'Audiència Nacional els van acusar de terrorisme, tot i que en els anys de plom d'ETA encara no havien ni nascut.

Es resisteixen, alguns poders de l'Estat, a deixar d'explotar els rèdits de la doctrina del "tot és ETA", si cal fins i tot forçant el Codi Penal? Segueix una lògica de revenja, una part de la societat? És possible una pau sense vencedors ni vençuts?