Últims esforços per mobilitzar els britànics joves contra el Brexit

La nit de dimarts a dimecres moltes ciutats europees s'han guarnit i il·luminat amb els colors de la bandera del Regne Unit. Un intent més d'aconseguir seduir els ciutadans britànics que no votin a favor de marxar de la Unió Europea. A poques hores de l'obertura de les urnes del referèndum de permanència, els partidaris d'un i altre bàndol esgoten els últims esforços per aconseguir decantar una balança que les enquestes han deixat força equilibrada.

 

Els joves, possible clau del resultat final

Al Regne Unit els esforços es concentren en l'electorat jove, paradoxalment el més europeista, però també el menys mobilitzat. Se l'ha batejat com la generació "EasyJet": joves urbans, amb estudis i viatjats, que sempre han viscut dins de la Unió Europea i que no s'imaginen la vida d'una altra manera, però tampoc no els fa por.

La paradoxa es completa quan es té en compte que la gent més gran de 60 anys, teòricament amb més por al risc, són els més partidaris de marxar. I ho fan amb grans paraules, com sobirania i democràcia, mentre que als joves els preocupen qüestions molt més prosaiques i més pràctiques, com el "roaming".

 

Miliband, exlíder laborista, a favor de la permanència

En la campanya i entre les files laboristes, a més de Gordon Brown, també hi ha intervingut Ed Miliband, el líder que es va enfrontar a David Cameron en les últimes eleccions. Miliband adverteix que no es pot repetir l'altíssima abstenció dels joves:

"Aquesta és una decisió irreversible per al nostre país i és una decisió que només es pot prendre un cop cada generació, no cada tres o quatre anys. Per això el que està en joc és tan gran i per això faig una crida, basant-nos en qui som a votar per l'obertura, la solidaritat i tots els valors que fan el nostre país gran."

Miliband té clar que el resultat del referèndum afectarà sobretot els joves, que hauran de viure amb les conseqüències. Si no voten massivament deixaran el seu destí en mans dels més grans. Però una altra paradoxa: els laboristes han mantingut un perfil baix en aquesta campanya, perquè el seu actual líder, Jeremy Corbyn, no se sent còmode defensant una institució que sempre ha criticat.

 

Un debat, l'últim gran acte de la campanya

Aquest dimarts, el debat organitzat i televisat a tot el país per la BBC va ser l'últim gran acte de campanya. Va enfrontar sis personatges, tres a favor del Brexit i tres en contra. El protagonisme va ser, tal com estava previst, per l'exalcalde de Londres, Boris Johnson, ferm partidari de sortir de la UE i que es va centrar en la immigració, reclamant controlar-la:

"El que caldria és un sistema de punts com l'australià perquè puguem tenir la gent que necessitem per a la nostra sanitat pública i la resta d'empreses i serveis."

L'altra estrella del debat va ser l'actual alcalde de la capital, el laborista musulmà Sadiq Khan, que va acusar Johnson d'exaltar la població contra els immigrats:

"Has començat dient com n'és de meravellosa, la immigració. Però la teva campanya no ha estat el discurs de la por, sinó el discurs de l'odi als immigrants."

Al Wembley Arena s'hi va fer sentir també la líder dels conservadors escocesos, Ruth Davidson, que lluny del discurs de l'exalcalde i excompany seu de partit, va assegurar que la por a la immigració no està justificada:

"Estem parlant del mercat laboral britànic, i tenim el nivell d'ocupació més alt de la nostra història!"

També des de les files conservadores, la ministra d'energia, Andrea Leadsom, va fer costat a Boris Johnson, adreçant-se a les 6.000 persones que omplien el recinte amb un atac directe a la burocràcia europea:

"A la Unió Europea hi ha 10.000 funcionaris, gairebé el doble de persones que hi ha aquí aquesta nit, i que guanyen més que el primer ministre. I ho pagueu vosaltres!"

 

Cameron s'hi juga la carrera

El referèndum afecta a tothom al Regne Unit i també fora, però hi ha una persona que s'hi juga més que la resta. És el primer ministre conservador David Cameron, perquè la decisió de fer aquest referèndum va ser 100% responsabilitat seva. Va ser ell qui, el 2013, en un moment de debilitat i sense garanties de reelecció, va prometre una consulta per acontentar l'ala dura del seu partit i frenar els populistes de l'UKIP.

Poc es pensava que dos anys més tard obtindria una majoria absoluta i hauria de complir aquella promesa. Almenys així ho veuen analistes polítics com James Hanning:

"La regla d'or d'un referèndum és no convocar-lo a menys que sàpigues que el guanyaràs. Cameron es pensava que les veus moderades s'imposarien, però ara els sondejos diuen clarament que això no està passant. Quan va convocar el referèndum no semblava pas tan arriscat, es pensava que els arguments econòmics eclipsarien els contraatacs dels partidaris de sortir de la UE. Però no crec que s'adonés com d'important era l'argument de la immigració."

Cameron s'ha bolcat en el referèndum per convèncer els britànics de les bondats de pertànyer a la UE, però el primer ministre té un doble problema de credibilitat. Primer, amb el seu passat, perquè fins fa un any se'l considerava més aviat euroescèptic i, segon, perquè té la meitat del partit en contra i amb moltes ganes de matar-lo políticament.

Cameron ho sap i no té més remei que jugar-se els seus sis anys de mandat en aquest referèndum. Si guanya, passarà a la història com un primer ministre que va saber capejar la crisi econòmica, va evitar la independència d'Escòcia i va reformar el país i Europa. Si perd, només se'l recordarà per haver perdut el referèndum que ell mateix es va buscar i la seva continuïtat a Downing Street serà molt difícil de justificar.