Un 35% de la inversió estrangera a Espanya no genera ni un lloc de feina

Les dades d'inversió estrangera han generat molt debat, sobretot, després que Catalunya va registrar una caiguda del 40% durant el 2017. A Espanya, la inversió estrangera es va mantenir després d'haver crescut molt durant els darrers quatre anys, fins als 36.000 milions d'euros.

Però, d'aquests milions, una part cada vegada més significativa no té gairebé cap impacte a l'economia real. És la inversió no productiva, que s'ha multiplicat per 13, fins als 12.300 milions de l'any passat. La xifra més alta de tot el registre històric, i ja ocupa un 35% del total.

 

 

Tots aquests diners es destinen a les denominades Entitats de Tinença de Valors Estrangers o ETVE, que és la fórmula que utilitzen grans multinacionals estrangeres per pagar menys impostos. De fet, són diners que ja venen de fora, normalment dels mateixos beneficis via dividends d'empreses estrangeres i que s'envien a aquestes ETVE espanyoles pels seus privilegis fiscals (no tributen pels dividends ni pels beneficis, només paguen l'impost de societats i han de mantenir la inversió durant un temps determinat).

Finalment, però, aquests diners acaben, precisament, enviant-se a altres països amb una fiscalitat encara més laxa com Irlanda on es tributa un 0,005% sobre els beneficis.

 

 

Per tant, ni paguen impostos allà on s'ha generat activitat, ni tenen cap efecte a Espanya en llocs de feina ni gairebé a nivell fiscal. La utilitzen multinacionals com la tecnològica Microsoft o la petrolera Exxon,i fa que països com Luxemburg, Països Baixos o Xipre apareguin sempre entre els principals inversors estrangers d'Espanya.

Aquesta fórmula va néixer el 1995 a Espanya a iniciativa del govern de Felipe González per captar capital estranger, imitant els models suec i irlandès, però encara continua més vigent que mai.

Ha aconseguit, fins i tot, posar d'acord partits com Podem o Ciutadans per eliminar-la. Catalunya no n'està exempta, i també ha vist créixer aquest tipus d'inversió (ha passat de 28 a 92 milions d'euros), però amb un percentatge sobre el total que no arriba al 3% sobre el total (3.185 milions d'euros).