Un 5% dels avis pateix algun tipus de maltractament als països occidentals

Diversos estudis internacionals revelen que el 5% de la gent gran dels països desenvolupats pateix maltractaments; en alguns d'ells el percentatge es redueix fins al 3% i en d'altres augmenta fins al 15%. Més enllà de l'agressió física, es consideren maltractaments situacions d'abandonament, maltractament psíquic o maltractament institucional. Aquest últim es refereix a aquells en què els ancians no reben un tracte digne als hospitals o residències. Es tracta, per exemple, de les converses entre els metges i els familiars en presència de l'avi sense que se'l tingui en compte, que se'ls tutegi o que de vegades es tracti els més grans amb la mateixa condescendència que als nens.

La forma més comuna de maltractaments als avis és la negligència per part dels familiars. L'accés de la dona al mercat laboral i el cost de la vida ha fet que cada vegada hi hagi més dificultats a les famílies per cuidar els avis en els països desenvolupats, ja que tradicionalment se n'ocupaven elles. Això i el fet que cada vegada hi hagi més avis fa que l'estat del benestar no pugui assumir-ho "en plenes condicions", segons Creixell.

Per cada cas que es detecta, catorze no

"És evident que els maltractaments a la gent gran són un problema que existeix i que només veiem la punta de l'iceberg", ha advertit el director de les jornades, que també ha destacat que molts avis no s'atreveixen a denunciar la seva situació perquè sovint depenen per subsistir de qui no els tracta bé. De fet, per cada cas que es detecta i es denuncia n'hi ha catorze que no, quan els estudis xifren en un 5% el nombre de maltractaments.

Els experts també han volgut posar de manifest que els que arriben a la vellesa després d'haver estat malalts durant anys continuen sent ben atesos i que, en canvi, la majoria de maltractaments es produeixen en adults sans que s'han posat malalts en envellir. Per evitar aquesta situació, els especialistes advoquen per augmentar la sensibilitat social sobre la necessitat de cuidar més els ancians, millorar la formació professional del personal que està en contacte permanent amb els més grans i augmentar els recursos que les administracions destinen a polítiques socials.