Un anunci de Netol dels anys 60: la curiosa troballa que han fet a Terrassa en retirar una tanca publicitària

Netol va ser una marca catalana d'articles de neteja (el seu producte estrella era un líquid per netejar vidres i metalls) que va tenir molt ressò fins a la dècada dels anys 90, quan va desaparèixer. Mentre va existir, la companyia va invertir molts diners en publicitat, ja fos en anuncis de televisió o en tanques publicitàries. Una bona mostra és el mural que ha aparegut en una paret de Terrassa.

 

 

Al número 63 del carrer Font Vella (cantonada Cardaire) hi ha un pany de paret que, des de 1930, s'ha utilitzat per posar-hi anuncis, perquè és una zona molt transitada. Els últims s'instal·laven en una estructura metàl·lica que ara s'ha retirat, i això ha permès que aparegués un mural que es va pintar als anys 60: un anunci de Netol.

La pintura es troba en un estat delicat, però se li dona molt valor patrimonial. L'Ajuntament de Terrassa i el Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya valoren la possibilitat de restaurar-lo, amb diversos interrogants sobre la taula: Qui n'assumirà el cost? S'ha de quedar en aquesta paret o s'ha de portar al museu?

 

L'opinió dels propietaris de l'edifici

Verónica García, representant de l'empresa propietària de l'edifici, afirma a "Els matins": "Ens agradaria que es quedés aquí, perquè sempre ha sigut una cantonada de publicitat". De fet, el mural va aparèixer quan els propietaris van haver de reparar la façana i van retirar l'estructura que la cobria. Aleshores, "vam veure que va aparèixer l'anunci de Netol, vam aturar l'obra i vam parlar amb l'Ajuntament per veure què es podria fer".

 

Quin valor li dona un dels autors?

Per Josep Pont (que va pintar el mural juntament amb el seu pare, quan era molt petit), el mural "no té cap importància". Pont ho redueix simplement a una feina més: "Vam trigar un matí a fer-lo, perquè el meu pare era ràpid; ell feia la silueta a mà i jo ho omplia... això no era cap cosa". De fet, no li dona gens de mèrit: "No gens! Ho vam fer en quatre hores! Això no és cap obra d'art, és una cosa industrial sense importància!"

 

 

La família es dedicava a fer cartells, com recorda Pont: "El meu pare i el meu germà Pere, que ja no hi és, feien les cartelleres dels cinemes (el cinema Rambla, el cinema Catalunya...) i totes les publicitats del carrer de Terrassa... Ens fèiem molts. Si s'haguessin guardat tots, hauríem pogut empaperar tot Terrassa!".

Per tant, Pont no té clar que aquesta obra hagi d'acabar en un museu: "Què dius, ara! Si això no té importància! Una cosa és una cosa vella i l'altra és una cosa antiga... I aquest és un dels molts rètols que fèiem...".