Barcelona
Un any després de la petició de rescat la reestructuració bancària avança a batzegades mentre l'economia real no millora
El 9 de juny de 2012 passarà a la història com el dia en què Espanya va demanar ajuda a l'exterior per fer front a la recapitalització del seu sector bancari. Un any després d'aquella petició, la reestructuració bancària avança a batzegades mentre l'economia real no millora.
Eva Clota
Línia de crèdit, assistència financera o la paraula maleïda, rescat. Aquest diumenge fa un any que Espanya va trucar a la porta d'Europa demanant ajuda per recapitalitzar els seus bancs. No van ser fets per celebrar a so de bombo i platerets; més aviat es va voler passar ràpid sobre la qüestió i el mateix president espanyol va evitar donar la cara fins que li va ser impossible defugir més la seva responsabilitat. Un any després, l'estratègia sembla la mateixa, ja que no està prevista cap valoració oficial del govern.
Tot i això és inevitable passar balanç. Estan els bancs avui millor que fa un any? L'economia espanyola ha notat els efectes d'aquesta injecció de diners?
Ben encaminats?
Si fem cas dels dictàmens dels homes de negre que aquesta setmana han avaluat si Espanya està fent els deures, la reestructuració bancària va "pel bon camí".
Els representants de la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional valoren positivament el fet que els anomenats mercats hagin deixat de castigar els intents d'Espanya per finançar-se. Un any enrere, els bons a 10 anys del Tresor espanyol havien arribat a cotitzar-se per sobre del 6%, mentre que en l'última subhasta, fa només tres dies, es van adjudicar amb un interès del 4,5%.
El sector ha gastat 40.000 milions d'euros dels 100.000 que Europa va oferir, la meitat dels quals han anat a parar a Bankia. En aquest cas, la multimilionària injecció de diners no ha servit per donar-li credibilitat i la seva sortida a borsa ha estat un estrepitós fracàs. A més, els exdirectius d'aquesta macroentitat, suma de diferents caixes carregades de problemes, entre les quals Caja Madrid, estan immersos en processos judicials.
De les altres tres entitats nacionalitzades, només el Banc de València ha trobat qui se'l quedi i s'ha fusionat amb CaixaBank. Catalunya Banc i Novagalicia Banc estan encara en mans estatals.
Com a conseqüència d'aquell acord també ha nascut la Sareb, més conegut com el "banc dolent". Amb un 55% de capital procedent d'inversió privada i la resta, de fons públics, aquesta entitat s'ha quedat els actius tòxics de la banca nacionalitzada i espera vendre'ls amb un descompte mitjà del 63%. Els ingressos per aquestes vendes, que fins ara, que se sàpiga, no han donat cap fruit, han de servir per retornar els diners prestats. Des d'un inici es va assegurar que el rescat no acabaria repercutint en la ciutadania però això no ha acabat de quedar mai clar, ja que els interessos que s'han de pagar pel crèdit afecten directament el dèficit espanyol.
Els esforços per reordenar el sector, però, encara no han acabat. Cal avançar encara en la nova normativa per regular les caixes d'estalvis, un projecte de llei que el govern va presentar en l'últim Consell de Ministres.
L'economia real no nota els efectes
Mentre la reestructuració bancària avança a batzegades, l'economia real espanyola continua sumida en una profunda recessió amb una taxa d'atur disparada, el consum en hores baixes i l'aixeta del crèdit restringida.
Els membres de l'executiu espanyol no es cansen de dir que hi ha llum al final del túnel i que avui estem millor que ahir, però el cert és que els indicadors macroeconòmics continuen deixant poc lloc per a l'esperança.
Mentrestant la ciutadania nota en la pròpia carn les estretors econòmiques. A cop de reformes -laboral, tributària o de les pensions- i retallades, els governs han aplicat els criteris europeus d'austeritat per complir amb l'objectiu de dèficit exigit.
Tot i això és inevitable passar balanç. Estan els bancs avui millor que fa un any? L'economia espanyola ha notat els efectes d'aquesta injecció de diners?
Ben encaminats?
Si fem cas dels dictàmens dels homes de negre que aquesta setmana han avaluat si Espanya està fent els deures, la reestructuració bancària va "pel bon camí".
Els representants de la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional valoren positivament el fet que els anomenats mercats hagin deixat de castigar els intents d'Espanya per finançar-se. Un any enrere, els bons a 10 anys del Tresor espanyol havien arribat a cotitzar-se per sobre del 6%, mentre que en l'última subhasta, fa només tres dies, es van adjudicar amb un interès del 4,5%.
El sector ha gastat 40.000 milions d'euros dels 100.000 que Europa va oferir, la meitat dels quals han anat a parar a Bankia. En aquest cas, la multimilionària injecció de diners no ha servit per donar-li credibilitat i la seva sortida a borsa ha estat un estrepitós fracàs. A més, els exdirectius d'aquesta macroentitat, suma de diferents caixes carregades de problemes, entre les quals Caja Madrid, estan immersos en processos judicials.
De les altres tres entitats nacionalitzades, només el Banc de València ha trobat qui se'l quedi i s'ha fusionat amb CaixaBank. Catalunya Banc i Novagalicia Banc estan encara en mans estatals.
Com a conseqüència d'aquell acord també ha nascut la Sareb, més conegut com el "banc dolent". Amb un 55% de capital procedent d'inversió privada i la resta, de fons públics, aquesta entitat s'ha quedat els actius tòxics de la banca nacionalitzada i espera vendre'ls amb un descompte mitjà del 63%. Els ingressos per aquestes vendes, que fins ara, que se sàpiga, no han donat cap fruit, han de servir per retornar els diners prestats. Des d'un inici es va assegurar que el rescat no acabaria repercutint en la ciutadania però això no ha acabat de quedar mai clar, ja que els interessos que s'han de pagar pel crèdit afecten directament el dèficit espanyol.
Els esforços per reordenar el sector, però, encara no han acabat. Cal avançar encara en la nova normativa per regular les caixes d'estalvis, un projecte de llei que el govern va presentar en l'últim Consell de Ministres.
L'economia real no nota els efectes
Mentre la reestructuració bancària avança a batzegades, l'economia real espanyola continua sumida en una profunda recessió amb una taxa d'atur disparada, el consum en hores baixes i l'aixeta del crèdit restringida.
Els membres de l'executiu espanyol no es cansen de dir que hi ha llum al final del túnel i que avui estem millor que ahir, però el cert és que els indicadors macroeconòmics continuen deixant poc lloc per a l'esperança.
Mentrestant la ciutadania nota en la pròpia carn les estretors econòmiques. A cop de reformes -laboral, tributària o de les pensions- i retallades, els governs han aplicat els criteris europeus d'austeritat per complir amb l'objectiu de dèficit exigit.