Un ChatGPT que fa preguntes, l'estratègia d'Estònia per integrar la IA a l'aula
A Estònia, si un alumne demana a ChatGPT que li faci els deures, no trobarà respostes immediates, sinó més preguntes.
Es tracta de la versió específica d'aquesta eina que ha impulsat el govern per incorporar la intel·ligència artificial a l'educació. Una iniciativa pionera que s'ha provat, de manera pilot, a batxillerat.
Vegem-ne un exemple. Si un estudiant demana al ChatGPT estonià que escrigui un assaig sobre un tema concret, l'eina respon, literalment, que no ho farà, però que l'ajudarà a estructurar-lo i a redactar-lo.
Ho fa plantejant més preguntes, com ara quina és la idea principal que vol transmetre o en quins aspectes té pensat centrar-se. També proposa una estructura en funció del tipus de text i idees perquè l'alumne les desenvolupi.
Aquest funcionament ha fet que l'eina es conegui com la versió socràtica de ChatGPT, ja que no ofereix respostes ràpides i directes, sinó que el seu objectiu és guiar els alumnes a través de preguntes perquè arribin a la resposta per ells mateixos.
Un ús desigual de la IA entre alumnat i professorat
A Estònia, un 74,2% dels alumnes de secundària i un 90,2% dels de batxillerat utilitzen la intel·ligència artificial per a l'aprenentatge, segons una enquesta realitzada el 2024 en què van participar 15.631 alumnes de sisè de primària fins a dotzè curs --fins als divuit anys--, i 3.848 professors.
Un ús generalitzat que, en canvi, és molt més reduït entre els docents. Mentre que un 53,2% dels enquestats van afirmar que havien fet servir eines d'intel·ligència artificial a classe, l'altra meitat --un 46,8%-- no les havien utilitzat mai.
Segons posa de manifest Kai Koort, directora de projectes a Education Estonia –un òrgan de cooperació educativa internacional que forma part del Ministeri d'Educació i Recerca–, aquesta situació "no beneficia els docents, que ja van sobrecarregats de feina, ni els alumnes, que no activen prou el cervell".
Ara cal pensar bé què demanem als estudiants, què és realment necessari.
Aquestes dades van ser l'indicador que va fer que, un any després, Estònia fos pionera a introduir la intel·ligència artificial al seu currículum nacional, a través d'una col·laboració amb les empreses OpenAI i Google –creadores de ChatGPT i Gemini, respectivament– per desenvolupar aquesta eina pròpia i específica per al seu sistema educatiu.
Ara, govern i centres educatius estan avaluant l'ús del ChatGPT estonià que estan fent tant estudiants com docents. Si els resultats són positius, la intenció és ampliar-ne l'ús progressivament a tots els centres de batxillerat i formació professional.
Com funciona la figura del tecnòleg educatiu?
Per integrar amb èxit les eines digitals a les aules són claus els tecnòlegs educatius, docents especialitzats que fan de pont entre la tecnologia i la pràctica educativa.
És una figura que fa més de vint anys que existeix i que està present a la majoria dels centres.
"Cada dia venen professors a demanar-me ajuda", descriu Emma Loore Sinitamm, tecnòloga educativa a l'institut Mustamäe Upper Secondary School de Tallinn.
És un dels centres on han començat a fer servir el ChatGPT estonià i assessora els docents perquè treguin el màxim profit dels seus usos pedagògics en les diferents matèries. També és la responsable de la formació digital de tot el claustre.
Organitzo tallers formatius i elaboro vídeos per resoldre dubtes o proposar diferents usos dels programes d'intel·ligència artificial.
A més, els tecnòlegs educatius –que tenen una formació de màster en tecnologia educativa– s'encarreguen de dissenyar l'estratègia digital del centre, conjuntament amb l'equip directiu, i d'impulsar projectes d'innovació per promoure un ús significatiu de la tecnologia.
Un dels àmbits on més ha impactat l'ús de la intel·ligència artificial és l'avaluació. De la mateixa manera que ha deixat obsoleta la memorització mecànica, "la redacció clàssica que feies a casa ja no funciona", exposa Mart Laanpere, professor de didàctica de les matemàtiques i de la informàtica a la Universitat de Tallinn.
Anem cap a una manera d'aprendre més col·laborativa, amb projectes, prototips i més creativitat, però també és important no perdre de vista els coneixements bàsics i essencials, diu el professor.
El "salt del tigre" d'Estònia fa 30 anys
A Estònia, fa gairebé trenta anys que utilitzen les eines tecnològiques a les aules. El 1996 el programa Tiger Leap –literalment, el "salt del tigre"– va dotar tots els centres educatius d'ordinadors i de connexió a Internet.
En només quatre anys es va formar el 80% del professorat del país en competència digital.
"El programa va mostrar a la societat que l'educació era el punt de partida per construir una Estònia millor, i que la tecnologia tindria un paper central en aquest salt endavant", contextualitza Laanpere, que va viure els inicis d'aquesta transformació quan era director d'una escola rural.
En l'Estònia del 1991, un país amb pocs recursos naturals i una economia deteriorada, la inversió en educació i en innovació digital va ser decisiva per forjar la identitat d'un país que acabava de recuperar la seva independència.
Polítiques públiques com aquesta van assentar les bases d'una societat digitalitzada i d'un bagatge que va ser especialment valuós durant la pandèmia, amb uns centres plenament habituats a treballar amb recursos tecnològics i molt més preparats, per tant, per a l'ensenyament a distància.
Aquesta experiència explica, en bona mesura, per què en els exàmens PISA del 2022 –condicionats per l'impacte de la covid 19– la caiguda de resultats a Estònia no va ser tan acusada com en altres països, com va ser el cas de Catalunya.
Eines digitals des dels primers anys d'escolarització
La competència digital és una de les vuit competències clau del currículum nacional, i s'inclou des de l'etapa infantil. No s'estableix una edat concreta, sinó que cada centre decideix quan comença i amb quins mètodes.
A la llar d'infants Kohila Kindergarten Sipsik, a quaranta minuts de Tallinn, els infants treballen la competència digital des dels tres anys, ja sigui amb dispositius digitals o de manera desendollada, és a dir, sense l'ús de pantalles.
S'organitzen habitualment en grups reduïts, i els alumnes van passant per diferents activitats que els fan practicar, entre d'altres, habilitats lingüístiques, matemàtiques i de robòtica.
"La qüestió no és si utilitzem les eines digitals o no, sinó com ho fem", assegura Kristina Mägi, directora del centre.
A Estònia molts nens i nenes fan servir pantalles des de ben petits, sovint sense gaire control de les famílies. A l'escola, els podem ensenyar a utilitzar-les correctament.
Restringir o prohibir les pantalles, fora de debat
Prohibir o restringir l'ús de la tecnologia a les aules, a Estònia, mai no ha estat una opció, de la mateixa manera que les eines digitals conviuen amb les de tota la vida, des de la llar d'infants fins a la universitat.
"Els estudiants han de saber utilitzar tota mena d'eines, i per això ensenyem als futurs docents com poden orquestrar a l'aula l'àmplia varietat de recursos que existeixen", argumenta Laanpere.
A Catalunya, els telèfons mòbils estan totalment prohibits a l'educació infantil i primària, tant a les aules com al pati i al menjador. A l'ESO, els alumnes els han de mantenir apagats i només els poden utilitzar durant l'horari lectiu si el professorat ho autoritza amb finalitats pedagògiques. I al batxillerat i a la formació professional, només es permeten en activitats d'aprenentatge, amb el vistiplau del professorat.
Aquesta regulació compta amb l'aval d'una comissió d'experts impulsada pel govern i és el resultat d'anys de debat, encara obert, entre la comunitat educativa, amb posicions enfrontades sobre si cal prohibir els dispositius o ensenyar a fer-ne un ús responsable.
A Estònia, l'estratègia nacional de l'educació, amb objectius fins al 2035, es proposa integrar la competència digital en tots els nivells educatius. El currículum estableix allò que els estudiants han de saber al final de cada etapa, i els centres tenen autonomia per decidir si ensenyen aquests continguts en classes específiques o bé de manera transversal en les diferents matèries.
Ara, la formació en competències d'intel·ligència artificial és el principal repte d'aquest full de ruta que marca les línies mestres del futur educatiu del país. Aplicar-la amb usos pedagògics, expliquen experts i docents, no només requereix una normativa ètica clara, sinó també una planificació acurada i el compromís del professorat per adaptar les seves pràctiques educatives.
Segons recorda Laanpere, la capacitat d'afrontar les oportunitats i els riscos d'aquest nou salt tecnològic determinarà que el sistema educatiu estonià continuï sent un referent en digitalització.