Un cop militar acaba amb 56 anys de dinastia Bongo al Gabon

El president Ali Bongo votava aquest dissabte convençut que li esperaven cinc anys més al poder. Entre ell i el seu pare portaven més de mig segle al capdavant del Gabon i, teòricament, la dinastia ho tenia tot sota control: també unes presidencials en què va prohibir observadors i premsa internacional i va tallar internet.

Aquesta matinada, la comissió electoral ha anunciat els resultats definitius i li ha atorgat un tercer mandat amb el 64% dels vots.

Minuts després, els gabonesos han vist com grup de militars, que diuen representar tots els cossos de defensa i seguretat, transmetien un missatge des del palau presidencial:

"En nom del poble del Gabon i com a garants de les institucions, hem decidit defensar la pau i acabar amb l'actual règim. Els resultats fraudulents de les eleccions queden cancel·lats, les fronteres tancades fins a nou avís i totes les institucions de la república queden dissoltes."

Els militars justifiquen el cop perquè el Gabon travessa múltiples crisis, diuen, fruit d'"un govern irresponsable i imprevisible que porta el país al caos" i perquè les eleccions no van ser transparents.

Els colpistes, que no haurien trobat resistència, mantenen Bongo en arrest domiciliari i han detingut un fill seu i sis alts assessors per alta traïció i corrupció. El president derrocat ha aconseguit llençar un missatge en anglès a les xarxes des del seu despatx, aparentment desorientat, reconeixent que no sap què passa i demanant que la gent se'n faci ressò.

Soc Ali Bongo, el president del Gabon. Envio aquest missatge a tots els amics que tenim arreu del món. Soc a la meva residència i no passa res. No sé què està passant. Em dirigeixo a vosaltres perquè us en feu ressò.

Els militars no han explicat quin calendari tenen per entregar el poder als civils. Han restablert internet i als carrers de la capital s'han vist celebracions dels qui s'alegren del que semblava impossible: la fi de cinc dècades del règim dels Bongo.

La fi de la rica dinastia Bongo

Ali Bongo va heretar el càrrec de president el 2009 arran de la mort del seu pare, Omar, que va acabar els seus dies a la clínica Quiron de Barcelona després d'una llarga malaltia i de governar amb mà de ferro durant 41 anys aquest país de l'Àfrica equatorial de 2,3 milions d'habitants.

El fill d'Omar Bongo, sense el carisma ni la duresa del seu progenitor, va mirar de consolidar la seva autoritat intentant modernitzar el país, diversificar una economia molt dependent de la producció de petroli i llençant aparents campanyes anticorrupció.

De fons, tothom sabia que la família presidencial és escandalosament rica mentre que un terç dels gabonesos viuen en la pobresa. Ja el 2007, una investigació de la Fiscalia francesa ja va destapar que el clan Bongo tenia, només a França, 39 propietats, 70 comptes bancaris i almenys nou cotxes de luxe, inclosos Ferrari i Mercedes.

El 2016, Ali Bongo va guanyar la reelecció per només 5.500 vots en uns comicis en què l'oposició va denunciar una tupinada i al cap de poc es va posar malalt. El 2018 va tenir un ictus a l'Aràbia Saudita i després va desaparèixer 10 mesos llargs a l'estranger, en una llarga convalescència de la qual va sortir físicament molt perjudicat.

Des d'aleshores, els seus crítics qüestionen regularment les seves capacitats intel·lectuals i físiques per liderar el país, fins i tot hi ha rumors segons els quals un doble el substitueix sovint. El 2019 ja va haver d'afrontar un intent fallit de cop d'estat, al qual va respondre amb purgues al seu entorn, a l'administració i mirant de guanyar perfil internacional.

El seu règim, però, era cada cop més dèbil i trontollava. Les eleccions de dissabte eren el gran test. Oficialment, les va guanyar, però és significatiu que els militars s'hagin aixecat i, pràcticament sense disparar un sol tret, hagin aconseguit el poder. Senyal que a Bongo li quedaven pocs suports.

El cinquè cop a l'Àfrica francòfona en dos anys

L'aixecament militar al Gabon se suma als quatre que hi ha hagut a l'Àfrica francòfona i occidental els últims dos anys. La geopolítica en aquest país tropical, però, és diferent de la de Mali, Burkina Faso, el Níger o Guinea Conakry. Està lluny del Sahel, dels seus altíssims nivells de pobresa, inestabilitat, no pateix els atacs dels grups jihadistes i no es coneix la presència dels mercenaris russos de Wagner.

De fet, es considerava el Gabon un pol d'estabilitat a la regió i els Bongo estaven fermament ancorats a l'òrbita occidental. El president francès, Emmanuel Macron, va visitar Libreville el mes de març i es va entrevistar amb el seu homòleg gabonès, en el que es va interpretar com una mostra de suport, a cinc mesos de les eleccions.

El que té en comú el Gabon amb la resta de països on hi ha hagut recentment cops d'estat és el fet de ser una excolònia de França. París s'ha afanyat a condemnar l'aixecament militar i diu que segueix molt de prop la situació.

Al Gabon, l'exèrcit francès encara hi té 400 soldats permanents i l'Elisi no vol ni pensar què passaria si la nova junta es declara antifrancesa i els expulsa. Ja ha hagut de marxar de Mali i Burkina Faso i els 1.500 soldats desplegats al Níger estan en una situació molt incòmoda, amb els colpistes dient que marxin i París retraient-los que no tenen legitimitat per ordenar la retirada.

Es podria afirmar que l'anomenada "Françafrique" fa aigües, des del Sahel fins al golf de Guinea, i que una onada de cops d'estat recorre el continent. Mentre la Comunitat Econòmica d'Estats de l'Àfrica Occidental, la CEDEAO, es debat si intervenir militarment al Níger per restaurar-hi la democràcia, uns altres militars de la regió han aprofitat els dubtes per enderrocar un altre govern.