Un estudi demostra en ratolins que augmentar els nivells de la proteïna Klotho allarga l'esperança de vida

ACN Barcelona - Un equip de recerca internacional liderat des de l'Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona (INc-UAB) ha demostrat que augmentar en ratolins els nivells de la proteïna Klotho en la seva forma secretada (s-KL) allarga l'esperança de vida i millora les condicions físiques i mentals en la vellesa. Els investigadors van tractar animals joves amb vectors de teràpia gènica per fer que les cèl·lules secretessin més s-KL i, als 24 mesos d'edat, que equivaldrien a uns 70 anys en humans, van comprovar que havia millorat la salut muscular, òssia i cognitiva dels animals. Els resultats de l'estudi es publiquen en un article a la revista Molecular Therapy.

Els ratolins tractats amb s-KL van viure entre un 15% i un 20 % més i mostraven més rendiment físic, una major capacitat de regeneració muscular i menys fibrosi, factors que indiquen més salut muscular.

Els investigadors també van observar millores en la salut òssia, sobretot en les femelles, amb un augment de la preservació de l'estructura interna dels ossos (les trabècules), fet que suggereix una possible protecció contra l'osteoporosi.

Finalment, al cervell, el tractament amb s-KL va afavorir la generació de noves neurones i va augmentar l'activitat immunitària a l'hipocamp, la qual cosa indica possibles beneficis cognitius.

"Fa temps que treballem amb la proteïna Klotho pel seu potencial terapèutic per tractar malalties neurodegeneratives. En aquest estudi volíem veure si s-KL també podia ser beneficiosa per a un envelliment saludable, estudiant un ampli ventall d'aspectes", explica el professor Miguel Chillón, investigador ICREA a l'INc-UAB.

Amb l'edat, es perd massa muscular i òssia, fet que comporta un augment de la debilitat, que pot derivar en caigudes i lesions importants. En l'àmbit cognitiu, les neurones degeneren progressivament i perden connexions, alhora que augmenta la prevalença de malalties com l'Alzheimer o el Parkinson. En una societat cada vegada més envellida, atenuar aquests efectes és un dels reptes principals de la recerca, apunten des de l'INc-UAB