Un estudi revela l'origen dels llinatges de cognoms catalans

Un estudi de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE) de la Universitat Pompeu Fabra ha desxifrat l'origen genètic que s'amaga darrera dels 50 cognoms catalans més comuns. Investigadors de l'IBE han publicat els resultats del seu treball a la revista "European Journal of Human Genetics", on han destacat que, en cada generació, una mitjana del 2% dels homes rep el cromosoma Y d'una persona que no porta el seu cognom. De fet, el programa de TV3 Quèquicom va participar en aquest estudi de la UPF per fer-ne un programa. 

Els investigadors Neus Solé Morata, Jaume Bertranpetit, David Comas i Francesc Calafell han portat a terme l'estudi a partir de mostres de saliva de 2.500 voluntaris amb cognoms catalans, amb els quals han fet un estudi genètic del cromosoma Y, que és el responsable dels trets sexuals masculins en el genoma humà. Amb aquesta investigació es volia respondre a preguntes com ara: Per què hi ha uns cognoms més freqüents que d'altres? Quina relació existeix entre l'arrel lingüística d'un cognom i l'origen dels seus fundadors? O bé: És possible predir el cognom a partir del genoma d'una persona?

Així, doncs, l'estudi ha determinat que els cognoms més freqüents, com ara Ferrer, Soler, Vidal o Serra, ho són perquè es van fundar independentment moltes vegades. Ara bé, la majoria dels cognoms més estranys, com Balasch o Melis, són descendents d'un o pocs avantpassats.

El cromosoma Y

El cromosoma Y només el tenen els homes i d'una generació a una altra es transmet per la línia masculina de pare a fill. L'estudi, doncs, ha revelat que, en cada generació, una mitjana del 2% dels homes rep el cromosoma Y i el cognom de persones diferents per diverses raons, com falsa paternitat o per adopció o transmissió del cognom de la mare. Per fer l'estudi, els biòlegs han hagut de recórrer a diferents tipus de variacions, perquè no tots els cromosomes Y són iguals i s'han basat en aquestes diferències per seguir l'origen dels cognoms catalans. Han analitzat un tipus de variació lenta que es troba en freqüències diferents en poblacions diferents, i d'altres variacions més ràpides que són pràcticament particulars d'un individu o una família.

En aquest estudi s'han analitzat cognoms com Alemany, Armengol, Bonastre, Bosch, Casajuana, Balasc, Gasull, Grau, Llach, Mas, Nadal, Pons, Reixach, Roig, Ricart, Ros, Sabater, Sala, Serra, Soler, Vidal i Vives.