Un gran pantà baromètric abraça el Mediterrani i el sud d'Europa

Som davant una situació meteorològica que amb certa recurrència es dona a casa nostra, un pantà baromètric. Us presentem l'exemple del 9 d'abril de 2020. 

El pantà baromètric és forma quan una gran àrea o extensió té una pressió atmosfèrica uniforme, que domina gran part del sud d'Europa i la conca mediterrània, on no predominen clarament ni les altes ni les baixes pressions. L'anticicló més proper és al mar del Nord i la pertorbació més propera, a l'Atlàntic. Destaca l'absència d'isòbares, amb una grandíssima separació entre elles, és el que s'anomena pantà baromètric. Tal com defineix l'Assaig d'un Vocabulari Meteorològic Català d'Eduard Fontserè, el pantà baromètric és l'àrea de pressió uniforme propera a la pressió normal, de 1013 hPa, sense gradient isobàric ben definit.

Si fem el símil amb un mapa topogràfic, els anticiclons dibuixarien muntanyes, les borrasques dibuixarien valls i els pantans baromètrics, planes.

Quines conseqüències té?

En primer lloc és una situació general de vents encalmats. Com hem comentat moltes vegades, quan les isòbares estan molt juntes significa forts vents. En canvi, aquest és el cas contrari, situació atmosfèrica de calma en un territori ampli, però no pas escala local. És aquí quan entren en funcionament els vents locals com les marinades al litoral o les brises de muntanya, de terra o de vall.

És una situació meteorològica que normalment aporta un temps assolellat, però que permet el creixement de nuvolades de tarda a muntanya que poden deixar alguns ruixats. Com que és una situació una mica en terra de ningú, indefinida, a les capes mitjanes de l'atmosfera, a uns 5.500 metres, poden arribar petits embossaments d'aire fred que poden desembocar en ruixats i tempestes a partir del migdia.