Un grup hoteler vol rehabilitar el Teatre Principal de Barcelona, l'antic rival del Liceu
Un grup hoteler s'ha proposat rehabilitar i tornar a obrir el Teatre Principal de la Rambla de Barcelona: ho ha anunciat aquest dilluns Atir Hospitality, responsable d'hotels de luxe com el Cotton House o el Praktik.
Segons han dit, han arribat a un acord amb el Grup Balañá, propietari del teatre, i les obres començaran per la façana, duraran uns 30 mesos i es recuperaran les dues sales de teatre que hi ha i també altres espais, entre els quals la Cúpula Venus i el frontó Jai Alai.
Si el projecte tira efectivament endavant, Barcelona recuperarà el seu teatre més antic, amb els inicis en el segle XVI i el període d'esplendor a cavall dels segles XVIII i XIX, abans de ser eclipsat pel Liceu.
"Una intervenció respectuosa"
El projecte, que tindria un cost d'uns 25 milions d'euros, l'han encarregat al despatx d'arquitectura i paisatgisme Batlleiroig, que a la seva web afirma que vol fer-hi "una intervenció respectuosa" per recuperar el màxim d'elements singulars de l'edifici.
És un projecte datat el 2022 i llavors hi havia la previsió d'acabar-lo i obrir el teatre el 2024, però de moment ja suma uns quatre anys de retard, i si es complís el termini de 30 mesos fixat per Atir, no es reobriria fins a finals del 2028.
Tant Atir com Batlleiroig afirmen que convertiran el Principal en "un centre cultural obert a la Rambla i al Raval" on es faran teatre, concerts i exposicions i on hi haurà restaurants, tot i que no precisen si també hi haurà un hotel.
El projecte preveu fer-hi un passatge interior per comunicar els espais, i també rehabilitar els finestrals de la façana del 1848, desapareguts després de la reforma del 1933.
Teatre de la Santa Creu, el primer nom
L'origen d'aquest teatre es remunta a finals del segle XVI en aquest mateix lloc de la Rambla, la plaça del Teatre, abans coneguda com Pla de les Comèdies, amb un primer local anomenat Teatre de la Santa Creu.
Depenia de l'Hospital de la Santa Creu i va funcionar gairebé ininterrompudament durant 400 anys, tot i que va patir diversos incendis que van obligar a reconstruir-lo unes quantes vegades, sobretot durant el segle XVIII.
A mitjans del segle XIX es va tornar a reconstruir i va adoptar el nom de Teatre Principal, en un moment que ja havia de competir amb el Teatre del Liceu, en una rivalitat operística que va durar dècades.
Decadència malgrat la situació privilegiada
A finals d'aquell segle va allotjar temporalment l'Ateneu Barcelonès en els seus primers anys, i ja al segle XX i havent perdut la primacia a mans del Liceu va compaginar el teatre amb el cinema.
La Cúpula Venus data de la rehabilitació del 1847, mentre el Teatre Latino es va construir a principis del segle XX, i el frontó Jai Alai, obra d'Adolf Florensa, és posterior, de després de l'incendi del 1915.
A finals del segle XX va passar a mans de l'empresa Balañá, van fer-s'hi algunes obres de teatre, òpera i concerts, i va funcionar uns quants anys com a sala d'assajos del Liceu.
Entre el 2013 el 2017 va tornar a obrir com a sala teatral, amb la direcció artística de Toni Albà, i després va tornar a quedar tancat fins ara, que aquest nou projecte promet revifar-lo un cop més.