Un jutjat demana que no pagar la pensió als fills es consideri violència masclista

Un jutjat de Mataró demana al govern espanyol que es tipifiqui la violència econòmica com una modalitat de violència de gènere i la inclogui en el Codi Penal.

La jutgessa Lucía Avilés fa aquest plantejament en observar en la pràctica diària que les dones víctimes de violència masclista sovint també se priva de manera intencionada i sense justificació dels recursos necessaris per garantir el seu benestar i el dels seus fills. Una violència econòmica que es dona, diu la jutgessa, sobretot després de separar-se de les seves parelles i que té moltes cares:

Per exemple amb l'impagament de les quotes hipotecàries que aboca a una execució hipotecària i un desnonament. També sabotatge laboral per a la mare guardadora dels fills en aquells supòsits en què existeix un negoci familiar on tot està a nom del pare i en el que la mare hi ha treballat durant tota la vida a canvi de res

La magistrada reconeix que no serà fàcil que prosperi la seva iniciativa legislativa per incloure al Codi Penal la violència econòmica: "És molt difícil portar-la endavant perquè no es preveuen les formes de comunicació amb el govern."

Explica que els jutges i jutgesses es troben tot sovint amb situacions que demostren "l'ofec econòmic a que se sotmet a les mares i el patiment psicològic que genera el no poder atendre les necessitats bàsiques dels seus fills":

En alguns casos hem vist que ells han pogut accedir a la justícia gratuïta i elles no. Haver d'anar contínuament a processos judicials per reclamar el pagament de les pensions d'aliments comporta un empobriment afegit de les dones.

Condemna per no pagar la pensió

Aquesta petició deriva d'un judici per impagament de la pensió alimentària en un procediment de divorci de mutu acord. En la sentència, la titular del jutjat penal número 2 de Mataró, la jutgessa Lucía Avilés, condemna a 11 mesos de presó a un home pels delictes d'abandonament de la família per no abonar les pensions alimentàries a la seva exparella i els seus fills. L'home també els haurà d'indemnitzar amb 7.375 euros.

El demandat també ha estat condemnat en dues ocasions per delictes relacionats amb la violència contra la dona.

Segons detalla la jutgessa, d'acord amb el procediment de divorci per mutu acord, s'havien regulat aspectes personals i patrimonials, com la pensió alimentària i un règim de visites als fills, que obligava a una coresponsabilitat entre pare i mare. La magistrada diu que el conveni regulador del divorci "va invisibilitzar per complet un context de violència".

És per això que en una exposició raonada feta pel jutjat al govern espanyol es proposa que s'integri al Codi Penal el delicte de violència econòmica com una modalitat dintre del concepte de violència de gènere. S'argumenta que suposa una "privació intencionada i no justificada de recursos per al benestar físic o psicològic d'una dona i/o dels seus fills o filles".

El Tribunal Suprem ja va reconèixer al març que deixar de pagar la pensió per a l'alimentació dels fills és una forma de "violència econòmica".

Per al Suprem, cobrir les necessitats dels fills és una obligació "que no s'hauria d'exigir per llei ni per resolució judicial", sinó que hauria de venir donada "per l'exigència moral i natural del progenitor".

El que demana ara la jutgessa de Mataró és que la violència econòmica s'inclogui en el Codi Penal com una forma més de violència de gènere.