Un mateix refugi: què tenen en comú "Boig per tu" i "L'Empordà"?

Malgrat que passi el temps, hi ha cançons que es converteixen en més que música: són experiències compartides i un lloc de refugi. Temes que són punt de trobada, casa. "L'Empordà" de Sopa de Cabra i "Boig per tu" de Sau en són un bon exemple. Són dues peces cabdals del pop-rock català que han travessat generacions i que continuen ressonant amb la mateixa força. 

Publicades amb només un any de diferència, el 1989 i el 1990, totes dues cançons van ser un punt d'inflexió en la música en català. Més enllà del seu èxit i impacte, Ramon Gener s'endinsa en aquests himnes a "Això no és una cançó" i descobreix la màgia compartida que amaguen.   

 

"L'Empordà" i "Boig per tu" són segones parts 

"L'Empordà": un territori mític i desencantat 

Quan Sopa de Cabra la va publicar el 1989, no era només una cançó d'un grup emergent de Girona: era l'afirmació d'un territori. "L'Empordà" parla d'una geografia concreta, situada entre Blanes i Cadaqués, però també d'un paisatge mític per a la cultura catalana.  

L'Empordà és una terra marcada pel vent de la tramuntana i per ser el bressol d'artistes que l'han fet llegendària: Dalí, Josep Pla, Caterina Albert, Lluís Llach... A principis del segle XX, Joan Maragall i Enric Morera li van dedicar una sardana que n'explica l'origen.    

Ramon Gener hi veu una lectura més profunda. El protagonista de la cançó és Siset, el mateix personatge de "L'estaca" de Lluís Llach. A la cançó del 1968, tot un clam antifranquista, Siset és l'avi que encoratja a estirar fort de l'estaca de la dictadura.  

A "L'Empordà", en canvi, Siset és un home que ha perdut l'esperança i que s'ha convertit en el borratxo del poble. El temps ha desgastat aquella fe en el canvi, però a la cançó persisteix la recerca d'un lloc on pertànyer i sentir-se en pau. 

"Boig per tu": l'amor immortal sota la lluna 

Un any més tard, Sau publicava "Quina nit" (1990), el tercer disc, que incloïa "Boig per tu". Amb el temps, s'ha convertit en la cançó més popular de la banda i en una història d'amor que tots reconeixem. Però més enllà de ser un himne, Ramon Gener proposa una lectura mitològica: la relació entre la deessa de la lluna, Selene, i un pastor mortal, Endimió. 

La llegenda grega explica que Selene es va enamorar d'Endimió quan el va veure dormir en una cova. Cada nit baixava del firmament per estar amb ell, fins que Endimió va demanar al déu Hipnos un son etern que li permetés obrir els ulls només quan Selene passés per damunt seu. Així podien retrobar-se nit rere nit.  

En aquest relat, la lluna conserva a la seva superfície el cràter d'Endimió, testimoni d'aquest amor impossible però etern. Gener apunta un paral·lelisme amb "Boig per tu": la veu de Carles Sabater interpreta la cançó des de dins d'un bar, esperant la nit per retrobar-se amb un amor tan inaccessible i etern com la lluna. 

 

Un riff de guitarra compartit 

"L'Empordà" i "Boig per tu" són dues cançons que, a més de ser la continuació d'una altra història, comparteixen un tret sonor: comencen amb un riff de guitarra que les identifica de manera immediata (en el cas de "Boig per tu", en la reedició del 1996).  

Aquest recurs era habitual als anys setanta i vuitanta per donar personalitat a una peça. Tant Sau com Sopa de Cabra el van utilitzar en els seus enregistraments d'estudi. Amb el pas del temps, aquestes introduccions també han evolucionat en directe.  

Quan Sopa de Cabra tocava "L'Empordà" sobre l'escenari, la introducció es va simplificar a un únic acord, repetit amb un patró rítmic molt semblant al que Bruce Springsteen utilitza a "I'm Going Down". La diferència, però, és que el cantant nord-americà el fa passar per diversos acords. 

En canvi, Sau va potenciar el patró rítmic del bombo de la bateria com a tret distintiu de l'inici de "Boig per tu" en viu. El resultat és que totes dues peces han mutat i han crescut en energia i força col·lectiva. La seva vida ha anat més enllà de l'estudi: s'han adaptat sobre els escenaris i s'han convertit en experiències compartides.

 

"L'Empordà" i "Boig per tu" són llocs on tornar 

Al final, el que principalment uneix aquestes cançons és la idea de casa, de llar, de l'espai on sentir-se sa i estalvi. La primera parla d'un territori físic concret; la segona, d'un espai còsmic, d'un amor llunyà. Però totes dues són metàfores d'una mateixa recerca: trobar un refugi on viure, on tornar, on ser nosaltres mateixos. 

De vegades aquest lloc és una terra concreta; de vegades és una relació d'amor, i d'altres és senzillament la música mateixa. Les cançons, quan es fan tan grans i universals, deixen de ser d'uns quants per convertir-se en un lloc de tothom. Cada vegada que sona "L'Empordà" o "Boig per tu", hi ha un tros de casa on podem refugiar-nos. Perquè la música no només es canta i s'escolta: també s'habita.