Un "mur" de veïns catòlics impedeix una marxa Orange prohibida des de fa 30 anys a Irlanda del Nord
Uns 2.000 manifestants, en la seva majoria veïns de la zona catòlica de la localitat de Portadown d'Irlanda del Nord han fet un "mur" humà per bloquejar el pas d'una desfilada protestant de l'Orde d'Orange aquest diumenge al matí.
A primera hora d'aquest diumenge, una resolució del Tribunal Superior d'Irlanda del Nord ha autoritzat el pas de la desfilada protestant per la zona catòlica. Ha revocat així una prohibició vigent durant gairebé 30 anys sobre la ruta d'aquesta marxa que en una zona històricament de conflicte, i que havia estat causa d'aldarulls a tota la regió.
La multitud –que incloïa la primera ministra d'Irlanda del Nord, Michelle O'Neill, del partit nacionalista irlandès Sinn Féin, i la líder de la formació, Mary Lou McDonald– s'ha concentrat sota la pluja a Garvaghy Road quan encara era de nit, després que el tribunal de Belfast rebutgés la petició dels residents d'impedir la desfilada prevista per a primera hora del matí de diumenge.
Periple judicial
Els residents de la zona de Garvaghy Road havien impugnat la decisió presa divendres per la Comissió de Desfilades d'Irlanda del Nord, que autoritzava l'Orde d'Orange a desfilar per aquest carrer –un enclavament catòlic dins d'una ciutat majoritàriament protestant.
La resolució limitava la desfilada a un grup reduït de 35 persones a participar en la marxa, que havia de començar abans de les 8 del matí i acabar abans de dos quarts de deu, i no es permetria la presència de seguidors ni de bandes de música. Una ordre cautelar que el Tribunal d'Apel·lació va anul·lar dissabte.
Inicialment, la comissió havia mantingut la prohibició, però el Tribunal Superior va anul·lar aquesta decisió a l'agost a causa d'un error de procediment.
Prohibit des dels acords de Divendres sant
La disputa original sobre la ruta es va convertir en un dels punts més crítics del conflicte a Irlanda del Nord, conegut com el conflicte de Dumcree.
Els intents, cada any, dels protestants de l'Orde d'Orange de desfilar per la zona van provocar disturbis a tota la regió sota administració britànica abans que la ruta fos prohibida el 1998, l'any en què l'Acord de Divendres Sant va posar fi, en gran mesura, a les tres dècades de violència conegudes com els "Troubles".
"És una bogeria", ha dit Mary Lou McDonald davant dels manifestats. "De fet, és un tracte primitiu cap a qualsevol comunitat en ple any 2026. És intolerable", ha dit la lider del Sinn Féin, com recull el vídeo publicat a X.
Tot i que les forces de la foscor vulguin impedir que creem una nova Irlanda unida, fracassaran.
El primer ministre britànic, Andy Burnham, ha fet una crida a la calma diumenge a la BBC. "Sé que és una situació tensa; demanem calma a totes les parts", ha dit.
S'han aconseguit grans avenços a Irlanda del Nord i no volem que la situació retrocedeixi.
El primer ministre ha afegit que dissabte havia parlat sobre aquesta qüestió amb el primer ministre irlandès, Micheál Martin.
El govern irlandès ha expressat en un comunicat la seva gran preocupació per la situació, assenyalant que la seva prioritat era "evitar tornar a les divisions del passat".
Faixes taronges i barrets de copa baixa
Un petit grup de membres de l'Orde d'Orange, que duien les tradicionals faixes de seda taronja i "bowlers", barrets negres de copa baixa, s'han aplegat en una zona protestant de Portadown, però a les 9.30 la marxa no havia començat.
Un portaveu ha dit a la BBC que el grup esperaria que la policia els indiqués que la ruta estava preparada per començar.
Prèviament, des de furgonetes policials aparcades a prop de Garvaghy Road la policia ha emès un avís advertint que qualsevol persona que participés en la protesta cometia un delicte.
McDonald i O'Neill han instat el govern britànic i la policia a intervenir.
Noves tensions en el procés de pau?
"Crec que això posa en dubte el funcionament de tot aquest procés de pau", ha dit O'Neill, el partit de la qual governa conjuntament amb el principal partit pro-britànic en una administració de repartiment de poder –fruit de la devolució de competències– peça clau de l'acord de pau de 1998.
El Partit Unionista Democràtic (DUP), que forma l'altre part del govern i alguns dels legisladors que s'han manifestat al costat de l'Orde d'Orange, han afirmat que s'ha de permetre que la marxa tiri endavant.
"El deure d'un primer ministre és respectar les decisions legals, no pas atiar l'oposició a aquestes", va declarar Gavin Robinson, líder del DUP.
El cap de la policia d'Irlanda del Nord, Jon Boutcher, ha fet una crida a "mantenir la calma i l'actitud pacífica" i ha instat les persones amb influència a animar la ciutadania a complir la llei i a col·laborar amb la policia.
El conflicte de Drumcree
El conflicte de Drumcree va esclatar a mitjan dècada de 1990 quan, arran dels alto el foc dels principals grups guerrillers d'Irlanda del Nord, es va convertir en un símbol de la disputa més àmplia entre els nacionalistes –majoritàriament catòlics i que se senten irlandesos i per tant són partidaris de la unió amb Irlanda–, i els protestants lleials a la Gran Bretanya.
Els membres de l'Orde d'Orange –que prenen el nom del rei protestant Guillem d'Orange, vencedor del deposat rei catòlic Jaume II a la batalla del Boyne el 1690– afirmen que les seves desfilades formen part de la tradició cultural protestant.
Tot i que la majoria de les desfilades que se celebren anualment a Irlanda del Nord no susciten polèmica, els nacionalistes consideren que marxes com la de Drumcree, que travessen zones catòliques, són una exhibició ofensiva de triomfalisme destinada a intimidar-los.