Indonèsia
Balises trànsit v16
Perry Bamonte The Cure
Despeses Nadal
Llevantada Inuncat
Registre patinets elèctrics
Bulgària euro
Fàrmac Alzheimer
Villamanín loteria Nadal
Donald Trump
Dermatosi Nodular
Guardiola
Robert Lewandowski
Cabrera Espanyol

Un ou de l'època romana es conserva intacte i l'interior segueix en estat líquid

Van trobar l'ou a Anglaterra fa 10 anys en una cistella, amb tres més que es van trencar en entrar en contacte amb l'aire, dipositats en un pou com una ofrena

Judith Casaprima Sagués

13/02/2024 - 22.15 Actualitzat 14/02/2024 - 20.16

Un ou de l'època romana manté la closca intacta i el seu interior encara es manté líquid després de 1.700 anys. Encara no se sap de quina espècie d'ocell es tracta, però el que el fa extraordinari és que hagi arribat fins ara si tenim en compte que l'au progenitora va pondre'l al segle III dC.

No se'ns pot acudir res més delicat que un ou, i aquest és únic. La troballa ja va ser sorprenent, diu Edward Biddulph, gerent d'Oxford Archaeology, responsables de l'excavació:

"Mai havia vist res semblant. Semblava tan modern, es veia tan nou..."

Encara ho ha estat més quan les anàlisis fetes a través d'un micro-TAC han revelat que a l'interior conté el material en estat líquid, encara que en una barreja.

"A tots ens va sorprendre saber que l'ou és encara més extraordinari del que ens pensàvem, i amb el centre líquid intacte és l'únic exemple conegut d'aquest tipus al món!"

La qüestió és que la feina de l'arqueòleg és lenta i, tot i que es va trobar fa 10 anys, l'ou no s'ha analitzat fins a l'estiu passat. El van trobar en una excavació arqueològica de Berryfieds, a la localitat d'Aylesbury, a 80 quilòmetres al nord-oest de Londres,

La imatge del micro-TAC revela que el material interior és líquid i conserva una cambra d'aire (DGB Conservation)

 

Un cistell d'ous en un pou d'ofrenes

La major part del temps, aquest ou l'ha passat protegit dins d'un cistell de vímet, que també es va trobar sencer, juntament amb tres ous més. Després de tants anys, en l'extracció se'n van trencar tres quan van entrar en contacte amb l'aire, i van deixar anar una "pudor sulfurosa insuportable", expliquen els arqueòlegs. Només en van poder salvar un d'intacte. 

El cistell amb ous es va dipositar en època romana en un pou, probablement com una ofrena. Era una fossa inundada d'aigua on, a més de la cistella d'ous, es van trobar recipients de ceràmica, monedes, sabates de cuir i ossos d'animals.

Els ous es van trobar en una cistella trenada que també s'havia conservat (Oxford Archaeology)

Les anàlisis dels objectes fan deduir als arqueòlegs que el pou s'havia utilitzat per fermentar i fer maltes fins al voltant de l'any 270 dC, i quan el lloc va caure en desús es va utilitzar per fer-hi ofrenes, segons explica Biddulph:

 "Aquest tipus d'àrees al món romà tendeixen a fomentar rituals... com a ofrenes als déus o a la bona sort, tal com ho fa la gent avui dia llançant monedes a les fonts."

El jaciment de Berryfields es va excavar entre el 2007 i el 2016, abans que la zona fos urbanitzada. Durant els anys posteriors els arqueòlegs han anat estudiant el material extret.

En una monografia publicada el 2019, Oxford Archaeology revela l'activitat humana al jaciment des del primer neolític fins al període postmedieval, i sobretot mostra la importància que va tenir el lloc en època romana. 

Manipular i conservar un ou de fa 17 segles

Biddulph confessa que manipular o traslladar l'ou el fa estar amb l'ai al cor, sobretot quan el van haver de traslladar a la Universitat de Kent. Allà el va analitzar la conservadora Dana Goodburn-Brown. Ara fa poc, el van haver de portar al Museu d'Història Natural de Londres (NHM) per saber l'opinió dels experts sobre la millor manera de conservar aquest ou extraordinàriament fràgil. 

Douglas Russell, conservador sènior de la col·lecció d'ous i nius d'ocell del museu, ha dit a la CNN que hi ha ous més antics que conserven el seu contingut, però són ous momificats, alguns dels quals són a l'NHM, procedents d'excavacions del segle XIX a Egipte, però cap de forma natural:

"Aquest és l'ou d'ocell preservat involuntàriament més antic que he vist. Això el fa fascinant."

Ara, explica Biddulph, s'estudia com garantir tant el potencial de recerca com la conservació a llarg termini: "S'estan fent noves investigacions per veure què més podem descobrir".

El cas de l'ou trencat

Aquest és un cas sorprenent, segons els arqueòlegs, que solen trobar closques d'ou, però mai un ou sencer amb líquid el seu interior. De fet, un cas similar és el d'un ou de gallina de 1.000 anys d'antiguitat, trobat el 2021 a Yavneh, a Israel, segons va publicar aleshores Haaretz. Malauradament, l'ou es va trencar accidentalment al laboratori, i així es va saber l'estat del contingut abans que es comprovés amb un scanner.