Un país per a tothom

Filla d'un cordovès i d'una catalana, anava a una escola activa catalana, i alguna vegada em van etzibar "xarnega!" amb to despectiu. D'aquella època recordo una diada a Sant Boi, que el pare es va obstinar a portar una bandera andalusa i jo em moria de vergonya; i que anàvem a Santa Coloma per veure la família, i tenia la impressió que viatjava a una altra terra de sevillanes i "flamenquines".

Vaig trigar a reconèixer la meva part andalusa. Recordo que vam anar amb el pare a veure Salvador Távora i que em va emocionar fins a la medul·la, i em vaig adonar que el llegat andalús corre amb orgull per les meves venes; i ara, de tant en tant, anem a Benamejí, al poble, perquè m'ajuda a fer el trencaclosques de mi mateixa.

Jo, com tants d'altres, estic feta de suma d'identitats perquè, per acabar-ho d'arreglar, m'he casat amb un immigrant de l'Índia que parla un català d'Osona. Això som en aquest país, una suma d'identitats en una direcció comuna: el desig d'un país nou, net energèticament, que acull, just, participatiu, motivador, i lliure d'hipoteques del passat: la corrupció, els monopolis i l'egoisme.

Un país en què l'educació i l'equitat siguin l'eix vertebrador de la societat, i les eines: la cultura, la riquesa de la diversitat i la consciència emocional i de talents; i el sentit de l'humor, perquè ens ho hem de passar bé fent-ho. Un país de tots i per a totes. Què, ens hi posem?