Un terç de tot el que mengem són ultraprocessats: el consum s'ha triplicat en 30 anys

No és el mateix menjar pollastre arrebossat fet a casa que nuggets comprats al supermercat. Deixant de banda que tampoc és bo abusar dels fregits, aquest seria un bon exemple per explicar de què parlem quan parlem d'aliments ultraprocessats.

Són productes industrials que contenen un excés de sucre i greixos i, en canvi, són pobres en fibra i proteïnes. Per sortir de dubtes, només cal fer un cop d'ull a l'etiqueta, on apareixerà una llarga llista d'aromes artificials, potenciadors del sabor i molts altres additius potencialment perjudicials per a la salut. 

Ara, un triple estudi publicat a The Lancet confirma el que, com a consumidors, observem cada dia: cada cop cuinem menys i tirem més de plats precuinats i aliments envasats.

En el cas d'Espanya, el consum d'aliments ultraprocessats s'ha triplicat en els darrers 30 anys i ja suposen un terç de totes les calories que ingerim cada dia. És a dir, si fa 30 anys suposaven l'11% de les calories, ara són almenys el 32%. 

I diem almenys perquè aquesta dada s'ha extret d'enquestes fetes els anys 1990, 2000 i 2010, i els investigadors recorden que en aquests últims 15 anys el consum d'aquest tipus d'aliments ha crescut exponencialment. Per tant, probablement, el percentatge actual és més alt.

Què passa a la resta del món?

Després d'analitzar dades de 36 països, la revisió científica de The Lancet apunta que el consum d'ultraprocessats ha augmentat a tot arreu, tot i que --evidentment-- en diferents graus. 

Al capdamunt del podi hi trobem els Estats Units, on la ingesta d'aquest tipus d'aliments és el doble que la d'Espanya: el 60% del que consumeixen els nord-americans són productes ultraprocessats. En segon lloc, trobem el Regne Unit, amb un consum del 50%.

Als països del nostre entorn on tradicionalment se seguia la dieta mediterrània --Portugal, Itàlia i Grècia-- el consum també és alt, però menor que el d'Espanya: està per sota del 25%.

Per contra, el país amb menor ingesta d'aquests productes és l'Iran, on representen només el 9% de les calories consumides diàriament.

Quines malalties s'associen als ultraprocessats?

La recerca --on han participat 43 investigadors de tot el món-- alerta que el consum d'aliments ultraprocessats és una greu amenaça de salut perquè incrementa el risc de contraure diverses malalties cròniques i també de morir.

La llista és llarga: obesitat, diabetis de tipus 2, hipertensió, malalties cardiovasculars i coronàries, patologies renals cròniques, malaltia de Crohn i depressió, entre d'altres.

Robert Duran, membre del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya, puntualitza que si els consumim "de forma puntual no passa res, però si formen part de la nostra dieta és quan apareixen els problemes". I el problema està, afegeix, en què "estan fets per agradar", amb additius i potenciadors del sabor que faciliten que caiguem en la temptació.

Responsables amb noms i cognoms

El triple estudi publicat a The Lancet s'acompanya d'una editorial amb un títol que no pot ser més clar: "És hora de prioritzar la salut per sobre dels guanys". 

En aquest text, els 43 experts mundials que el signen denuncien que s'ha arribat a aquesta situació "per l'afany de lucre empresarial" i assenyalen directament grans empreses, com Nestlé, PepsiCo, Danone, Ferrero, Kraft Heinz i Coca-Cola.

Als articles també exposen les tàctiques que utilitzen aquestes empreses per impulsar el consum d'ultraprocessats. 

Què exigeixen els experts?

Davant del risc evident que suposen per a la salut de les persones, aquest grup d'investigadors reclamen als governs que actuïn per frenar el consum d'aliments ultraprocessats. Entre els que ho demanen hi ha Maira Bes-Rastrollo, catedràtica de medicina preventiva i salut pública de la Universitat de Navarra:

"És urgent implementar mesures de salut pública per promoure aliments frescos amb l'objectiu de garantir la salut".

Per aconseguir-ho, fan tot un seguit de recomanacions a les administracions:

• Impulsar campanyes educatives i de promoció de dietes sanes
• Advertir dels riscos a les etiquetes: Tal com es fa amb el tabac, demanen que al frontal dels aliments ultraprocessats s'informi clarament dels additius que conté i dels perills que comporten
• Retirar els ultraprocessats dels menús d'escoles i hospitals
• Limitar-ne la presència als supermercats
• Restringir la seva publicitat
• Gravar-los amb més impostos: amb l'objectiu que comprar productes frescos sigui més barat i poder destinar el que es recapti a facilitar l'accés al menjar saludable

Des del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya, Robert Duran afegeix que hi ha coses que costen d'entendre:

"No pot ser que dos quilos de peres de Lleida siguin més cars que un preparat ultraprocessat"

I està d'acord a equiparar aquests aliments amb el tabac "per aconseguir un consum puntual i no diari".

Es podrà aconseguir?

A jutjar pel que diuen els 43 investigadors que signen la publicació de The Lancet, no serà gens fàcil. En el seu informe diuen textualment que les empreses que es dediquen a produir aliments ultraprocessats "bloquegen regulacions, influeixen en els debats científics i manipulen l'opinió pública". 

Afegeixen que aquestes multinacionals "coordinen centenars de grups d'interès a tot el món, pressionen els polítics, fan donacions i s'involucren en litigis per retardar les polítiques" destinades a promoure el consum d'aliments frescos.