Un víquing a casa de l'emperador

El jove noruec de 25 anys, espigat i no excessivament musculat, s'ha convertit en el primer atleta que corre els 400 metres tanques per sota dels 46 segons. És una animalada en forma de rècord del món, naturalment. La marca: 45.94. És un registre que rebaixa encara més els ja de per si siderals 46.70 que ell mateix va establir el mes passat a Oslo. En aquest periple de Tòquio, el rei víquing ha estat acompanyat per dos vassalls de luxe: Benjamin, nord-americà i un temps de 46.17, i Dos Santos, brasiler i un registre de 46.72. Tres cronos per sota el rècord del món de Kevin Young, que un mes enrere encara era vigent. En definitiva, la cursa més ràpida de la història.

Però tornem a Warholm. Per què ha estat capaç de fer aquesta bestiesa? Ivan Rodríguez, exatleta olímpic especialitzat en 400 metres tanques, apunta algunes claus:

 

"No només té una gran tècnica en el pas de tanca, sinó que és un gran especialista en els 400 metres llisos. Ha estat capaç de córrer a pista coberta en 45 segons i això diu molt de la seva velocitat. Està clar que per ser ràpid a les tanques has de ser-ho també en llisos."

 

I com gestiona, Warholm, el tempo de la prova? Ventura Ferrer és biomecànic del Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat (CAR) i explica que la rítmica del noruec és gairebé perfecta:

 

"Warholm ha mantingut les 13 passes entre tanques fins a la novena. A la desena, n'ha posat 15, dues més, per seguir atacant amb l'esquerra. Fisiològicament ha estat capaç d'aguantar el ritme i rendibilitzar els darrers metres fins a meta més ràpid que els rivals. A més a més s'ha treballat la victòria a les cinc primeres tanques. Ha sortit molt ràpid i ja ha condicionat la cursa des del principi."

 

Genialitats com les de Warholm les aplaudeix tothom. També l'emperador Naruhito, que des de la més aboluta de les discreccions, també ho reverencia. Ben conscient que no cada dia es pot tenir un víquing a casa.