Una convivència amb friccions: Catalunya i Aragó, veïns amb comptes pendents
Els aragonesos aniran a les urnes per elegir president de la seva comunitat autònoma el diumenge 8 de febrer. Com a territori veí de Catalunya, l'Aragó manté importants llaços socials i econòmics, però hi ha litigis, com la llengua o el destí de les pintures de Sixena que es mantenen.
Catalunya i Aragó tenen unes bones relacions comercials. Prop del 40% dels productes aragonesos els compra Catalunya. A més, diverses empreses catalanes s'han instal·lat els últims anys a la comunitat veïna i això ha generat llocs de treball i activitat econòmica a la comunitat.
Segons explica la periodista aragonesa Genoveva Crespo, principalment la part oriental d'Osca s'ha beneficiat molt de l'arribada d'empreses de Catalunya. Empreses del món de la logística, de les càrnies i de diversos sectors. I conclou:
Per la part econòmica, cap recel, cap rivalitat, al contrari. I Aragó és molt conscient que el principal mercat d'Aragó és Catalunya.
Aragó, afegeix Crespo, té molts atractius perquè s'hi instal·lin empreses. Una de les explicacions que donen els empresaris, segons la periodista, és que a Catalunya en alguns casos els resulta molt complicat posar en marxa una fàbrica perquè han de fer tràmits complexos.
En canvi, a Aragó hi ha unitats específiques per atraure empreses i facilitar i accelerar procediments. I, a més, segons explica Crespo, "Aragó està a mig camí de les ciutats més dinàmiques d'Espanya --entre Barcelona, Madrid i València--, i un altre avantatge increïble: tenim lloc i un preu del sòl més econòmic".
Sanitat compartida
Catalunya i Aragó tenen llaços en l'àmbit sanitari a la zona limítrof entre totes dues comunitats, que aplega uns 80 municipis. Tenen un conveni per a l'assistència sanitària a urgències i per a emergències.
I els ciutadans dels dos costats poden rebre atenció primària, d'especialistes i hospitalitzacions als centres sanitaris de banda i banda. El conveni, en aquest cas, està caducat des de finals del 2019, però es continua aplicant.
El català a la Franja
El català no està reconegut a l'Aragó com a llengua cooficial, però es parla en una seixantena de municipis aragonesos de quatre comarques, on viuen unes 50.000 persones. És llengua voluntària a l'ensenyament, i depèn de les famílies i els centres que es facin classes en català.
Els governs populars que hi ha hagut al llarg dels anys a Aragó han intentat esborrar-lo de la Franja amb idees tan matusseres com, el 2013, anomenar-lo LAPAO, un malnom que va decaure amb el govern socialista de Javier Lambán, que, a més, va crear la Direcció de Política Lingüística i l'Acadèmia Aragonesa de la llengua per impulsar tant el català com l'aragonès. Amb el PP novament al poder --i de la mà de Vox--, el govern d'Azcón ha suprimit la direcció i ha retirat la subvenció a l'acadèmia.
Segons Pep Labat, president de l'Institut d'Estudis del Baix Cinca, el català té un futur incert a la Franja. Als ajuntaments no s'hi troba cap documentació en català, i ajuntaments i consells comarcals únicament fan algunes propostes molt tímides en l'àmbit de la cultura. Creu que no s'ha solucionat el més bàsic, com la presència del català a l'educació, a l'administració i als mitjans de comunicació. I conclou:
Hi ha molt per fer, estem galopant en un procés de substitució lingüística.
El litigi de les obres de Sixena
El conflicte per obres d'art del monestir aragonès de Sixena ha tensat les relacions entre Catalunya i Aragó des de fa molts anys, principalment a nivell polític, judicial i ara també tècnic.
I, si bé alguns polítics ho utilitzen com a munició contra Catalunya, el litigi de Sixena no té dimensions socials, segons David Pac, professor de la Universitat de Saragossa, expert en sociologia política i responsable del grup d'investigació Societat, Creativitat i Incertesa.
David Pac recorda que el tema generalment apareix en campanya electoral, quan sovint s'apel·la a les emocions. Però creu que hi ha dissonància entre l'agenda política i l'agenda pública de la gent.
Quan a les enquestes es pregunta, espontàniament, quins són els grans problemes d'Aragó, no surt aquest tema.
El nou model de finançament autonòmic
Un altre dels punts de fricció és el nou model de finançament autonòmic, el que han pactat el govern espanyol i ERC. El govern d'Azcón l'ha criticat per totes bandes, amb l'argument que s'ha fet a mida de Catalunya i perjudica especialment l'Aragó.
Segons David Pac, aquesta percepció negativa ha calat en la societat aragonesa. Al 70% dels ciutadans, segons una enquesta recent, els preocupa bastant o molt. Ha transcendit del debat polític i mediàtic a l'opinió pública i contribueix a generar un sentiment anticatalanista.