Una dona sense ovaris és mare gràcies a l'autotrasplantament de teixit

Sant Joan de Déu és el segon hospital al món que aconsegueix que una dona sense ovaris sigui mare a partir d'una tècnica revolucionària que consisteix a implantar-li el seu propi teixit ovàric. Després de nou mesos del naixement del Lucas, l'hospital ha explicat l'experiència, que obre la porta de la maternitat a moltes dones.

A la mare del Lucas, la Mercedes, li van haver d'extirpar els dos ovaris quan tenia 20 anys perquè hi tenia tumors. En aquell moment els metges van poder conservar un petit tros de teixit ovàric sa i el van congelar. Deu anys després, li van implantar el seu propi teixit ovàric en dues incisions, com si fossin dues petites butxaques, que li van fer al costat de l'úter.

Al cap de quatre mesos ja funcionaven com uns ovaris normals i la Mercedes ja tenia regles naturals i espontànies. Llavors, amb una tècnica semblant a la fecundació "in vitro", es va quedar embarassada al primer intent.

Un pas més

En altres casos, per exemple a la clínica Dexeus, s'havien aconseguit embarassos en dones sense ovaris, però a partir d'ovòcits congelats, és a dir, òvuls immadurs. Ara es fa un pas més molt important, perquè se'n poden beneficiar nenes que encara no tenen la regla i adultes per a qui el tractament oncològic és tan urgent que no poden esperar a fer l'estimulació hormonal per extreure'ls els ovòcits. Amb el teixit ovàric n'hi ha prou.

A Sant Joan de Déu hi ha congelats ovòcits i teixit ovàric de 256 nenes i dones, d'edats entre els 6 i els 38 anys. Per a totes elles, el naixement del Lucas representa una gran esperança.