Una esponja mediterrània sorprèn els investigadors: neteja els fons marins degradats
Un treball liderat durant dos anys pel Centre d'Estudis Avançats de Blanes i el Consell Superior d'investigacions Científiques ha descobert l'eficàcia d'una esponja mediterrània per depurar i restaurar espais submarins degradats.
La investigació parteix de l'encàrrec d'una empresa privada. Havia de durar només un any, però els mateixos científics li han donat continuïtat.
Seguint un mètode innovador basat en la fotografia submarina, la intel·ligència artificial i aplicant uns models matemàtics, van col·locar aquestes esponges al Port Marina de Palamós, una zona submarina bruta a prop de la benzinera, i van analitzar automàticament l'evolució de cada exemplar durant més d'un any.
Això els ha permès constatar que aquesta esponga, la "Chondrosia reniformis", és capaç de resistir i prosperar en unes condicions adverses i d'actuar com a enginyera de l'ecosistema, afavorint la recuperació de la vida marina.
El director del treball, Manuel Maldonado, investigador del CEAB-CSIC, considera que són "resultats extraordinaris" i detalla que "increïblement, al seu voltant s'hi ha establert un banc de peixos habitual de zones netes, com són les castanyoles, o les estrelles de mar".
Aquestes esponges són un pol d'atracció de vida de noves espècies que fins ara no estaven al fons del port pel seu estat de degradació.
Considera que les esponges no netejarien tot un fons marí en mal estat, "però sí que hi ajudarien de forma natural".
Grans depuradores naturals
Que les esponges marines són unes grans depuradores ja se sabia. Filtren grans volums d'aigua, eliminen bacteris i virus, reciclen nutrients i proporcionen refugi a altres organismes. Però el repte era si podrien sobreviure en un entorn contaminat.
Van recollir exemplars de cinc espècies diferents que habiten a la Costa Brava, les van preparar al laboratori, i les van dipositar al port.
Quatre de les espècies no ho van superar, però la cinquena sí, i, a més, amb una capacitat extraordinària d'adaptació al nou ambient. Van sobreviure un 91,7% dels exemplars i van observar que, a més, tenien una gran plasticitat biològica.
Una altra de les autores de l'estudi, Carlota Escarré, assegura que aquesta espècie d'esponja "és una totterreny, que fins i tot sap com regenerar-se i cicatritzar les ferides".
Durant els mesos més càlids es van dividir de manera natural, i van donar lloc a individus genèticament idèntics, i d'una població experimental de 24 esponges es va passar a 40 sense necessitat de noves intervencions humanes.
Una espècie prehistòrica
Les esponges marines tenen una forma poc definida. És una espècie molt primitiva, i, a més, com que gairebé no es mou, més d'un es pensa que és una planta.
Aquesta en concret s'anomena "Chondrosia reniformis". Ja és coneguda perquè té molt de col·lagen i es fa servir en cosmètica. Ara, però, la utilitat en la neteja del fons marí amplia el ventall.
Obre una via prometedora per avançar cap a infraestructures portuàries més compatibles amb la vida marina.
Els resultats de l'estudi s'han publicat en la revista especialitzada Frontiers in Marine Science, i l'èxit de la seva difusió amb articles publicats al New York Times o la BBC ha agafat per sorpresa els seus responsables. Ara, diuen, el repte és aconseguir finançament per poder continuar la investigació.