Una exposició descobreix l'artista que va inspirar Petra, la mascota dels Paralímpics

Una exposició a la Virreina reivindica l'obra de Lorenza Böttner, artista transgènere i discapacitada que va inspirar la Petra, la mascota creada per Mariscal per als Jocs Paralímpics.

 

 

És la primera mostra internacional dedicada a l'artista, gràcies al compromís personal del filòsof Paul Preciado, comissari de la mostra.

 

 

Han passat més de 25 anys, però Petra segueix present en la memòria dels que van viure el 92. Però el que ja molt pocs recorden és qui hi havia sota la pell de l'entranyable mascota. Era Lorenza Bötnner, una artista de l'escena underground barcelonina.

"Tant li fa que diguin això o allò. Ella sempre va al seu aire. I soc igual."

 

 

Eren iguals, però Bötnner es negava a quedar encasellada de per vida com a discapacitada. I va dedicar cos i ànima a esborrar etiquetes: ni discapacitada ni normal, ni femenina ni masculina, ni pintura ni dansa. Bötnner es va inventar una nova identitat i una nova pràctica artística.

"Tot el nostre llenguatge, tota la nostra manera de pensar les coses està feta des d'aquest cos simètric, bípede, masculí o femení, heterosexual o homosexual. En el cas de Lorenza, totes aquestes categories es posen en qüestió."

 

 

Paul Preciado va descobrir el personatge quan encara treballava a l'equip directiu del Macba, abans que la polèmica sobre l'estàtua del rei l'obligués a deixar el museu.

Ara ha tornat a la ciutat per redescobrir-nos Lorenza Bötnner i treure a la llum la seva obra, guardada durant anys al traster de la mare de l'artista. Són fotografies, dibuixos fets amb un bolígraf a la boca o murals fets amb els peus, que pintava sempre al carrer, l'únic lloc on podia exhibir el seu art.

 

 

Vetada per les institucions culturals al llarg de la seva vida, l'obra de Lorenza Bötnner entra ara per primera vegada en un museu, a La Virreina de Barcelona, amb una exposició que la reivindica com a artista de ple dret.

"Jo soc una persona trans, òbviament Lorenza era una persona trans. Necessito que el treball de Lorenza es vegi, perquè em sembla que políticament és necessari canviar la nostra manera de mirar."

I aquesta exposició canvia radicalment la mirada i canvia el relat de l'art hegemònic de l'art contemporani.