Una institució viva

El balanç que faig d'aquests trenta anys és positiu. Ho és per l'activitat legislativa –578 lleis des del 1980– que ha permès reformar aspectes troncals del país i ha contribuït a construir una Catalunya millor per als seus ciutadans. Algunes d'aquestes lleis han estat especialment transcendents, com l'Estatut d'autonomia de Catalunya, que es troba encara, malauradament, pendent de la sentència del Tribunal Constitucional. És només un exemple del paper important que té i ha tingut el Parlament en la història recent del nostre país. Avui ens n'hem de felicitar, però, com passa sovint el dia dels aniversaris, també ha de servir per fer balanç dels reptes pendents.

Em refereixo a un canvi de mentalitat, a una transformació que permeti redefinir i millorar la nostra relació amb la societat. Parlo d'evitar l'immobilisme, de no aferrar-nos a inèrcies i mecanismes del passat. Cal que siguem conscients que la institució que representem només té sentit si fa de mirall i dóna resposta a les noves necessitats socials. Hem de ser conscients que el món del segle XXI evoluciona i cal que el Parlament s'hi adapti.

Fa trenta anys, el diputat Josep M. Poblet deia en la primera intervenció plenària com a president d'edat: "L'esperança d'obtenir per als nostres germans un demà millor ha de ser el nostre nord, a base d'un treball constant, com si cada dia comencéssim de nou."

Era l'expressió d'un desig del passat que cal treballar i millorar en el present i que ha de continuar sent el nostre full de ruta en el futur per fer del Parlament una institució sòlida, rigorosa i útil, en definitiva, una institució viva.