Descobreixen una tècnica per evitar recaure d'una lesió d'espatlla molt comuna

Cada vegada que algú llança una pilota, agafa un pot d'un prestatge o bressola un nadó, utilitza el manegot dels rotatoris, un grup de tendons que connecten l'os del braç al sòcol de l'espatlla. Aquest conjunt de músculs i tendons proporciona estabilitat. Un equip d'investigadors del Departament de Salut de la Universitat de Connecticut, als Estats Units, ha trobat una manera de regenerar aquest conjunt de músculs i tendons després de trencar-se fent-ne una reparació més forta.

Els problemes del manegot dels rotatoris són molt comuns i els cirurgians tenen moltes tècniques per reconnectar el tendó a l'os, però sovint tenen el problema que no es tornen a connectar de manera eficient. El metge i professor de cirurgia ortopèdica a la Universitat de Connecticut Cato Laurencin ha explicat les complicacions que sorgeixen de la ruptura d'aquest grup de tendons:

"Fins al 60% dels casos hi ha una reruptura després de la cirurgia. I això significa o bé més cirurgia o bé aprendre a viure amb mobilitat reduïda a l'articulació. Els cirurgians ortopèdics lluiten contra això constantment i els encantaria tenir una millor manera de curar aquest trastorn."

Laurencin i el seu grup de treball han explicat que poden haver trobat una nova fórmula. Per mitjà d'una tela amb nano-textura sembrada amb cèl·lules mare, han aconseguit la regeneració dels tendons del manegot dels rotatoris en animals. No només els tendons s'enganxen millor a l'os, sinó que són més forts en general, amb una estructura cel·lular que es veu més com a teixit natural, com si no hagués sofert danys.

Els tendons reparats amb una tècnica purament quirúrgica es curen amb una estructura cel·lular més desorganitzada, fet que fa que el tendó sigui més feble.

Les cèl·lules s'instal·len per formar teixit tendinós

La combinació de la nanomalla feta amb les cèl·lules mare sembla que és idònia. Els cirurgians a vegades injecten cèl·lules mare en les reparacions del manegot dels rotatoris, però els resultats d'aquesta tècnica són mixtes ja que les cèl·lules mare soles no necessàriament es queden en el lloc de la cirurgia. No obstant això, en afegir la malla, això canvia.

La malla, feta d'un polímer nanoestructurat, proporciona un hàbitat que afavoreix que les cèl·lules mare s'hi instal·lin. Una vegada que s'acomoden en la ubicació del manegot dels rotatoris, les cèl·lules mare comencen a enviar senyals dirigides a altres cèl·lules perquè s'alineïn i creixin formant teixit tendinós.

Les imatges preses a les sis i dotze setmanes en animals mostren que el teixit del manegot rotatoris estripat es reorganitza sota la influència de la matriu i de les cèl·lules mare, de manera que, una vegada que el tendó està completament regenerat, la matriu polimèrica es dissol. Laurencin espera "utilitzar aquesta tecnologia per crear noves metodologies en la reparació del manegot rotatoris". Si la malla de polímer més la tècnica de cèl·lules mare demostra durabilitat en els tendons del manegot rotatoris humà, Laurencin anuncia que no s'aturarà allà:

"Ser capaç de regenerar teixits tous complexos com el maniguet dels rotatoris és un pas important, però tenim objectius encara més grans."

Els resultats ja han establert les bases per a la regeneració dels tendons en altres articulacions a banda del manegot dels rotatoris, com ara el genoll.