Viatjar amb Pepe Rubianes: una mirada inèdita al món que inspirava el còmic galaicocatalà

És de sobres coneguda l'afició de Pepe Rubianes a viatjar. En parlava a les seves aparicions televisives i damunt els escenaris, però mai abans havíem pogut veure què hi havia de cert en tot el que explicava. I la veritat és que hi havia, en aquest cas, molt més formatge que pa. 
 

Una vena viatgera

La vena viatjera de Rubianes ja venia de família. Fill d'un contramestre de transatàntic i nascut a Galicia, el Pepe va créixer escoltant històries de viatges exòtics i de les Amèriques. Arribat de nen a Barcelona, els seus pares van montar una pensió que s'omplia de mariners i viatgers de tota mena, el que encara l'animaria més a creuar els oceans. 

Buscant Cuba arreu del món

I així ho va fer. Després de recórrer Espanya sencera, Rubianes va visitar Cuba a principis dels anys 80. Va ser un viatge fundacional, Rubianes diu que allà hi va conèixer el dimoni i que va ser el detonant per fer carrera en solitari. Pepe era una ànima lliure i el ronsito i la música cubana el van catapultar a viure la vida segons les seves normes. Des d'aleshores, Rubianes va buscar Cuba arreu del món.

Va viatjar per llatinoamèrica, per Iugoslàvia, per Europa i fins i tot per Àsia, però va ser a Àfrica on va recuperar aquell gust per la vida que havia descobert a Cuba. 
 

Recorrent l'Àfrica negra en solitari 

A principis dels anys 90, Rubianes recorre l'Àfrica negra en solitari i queda corprès pels paisatges, la llum i els animals, però sobretot per les persones i la seva manera de ser felices en l'adversitat. Així comença la història d'amor de Rubianes amb Àfrica.

Hi viatjaria pràcticament cada any, sol o amb amics que convidava, passant-hi cada vegada temporades més llargues. Repetia una vegada i una altra els mateixos destins, convertint paratges d'allò més exòtics en la seva nova quotidianitat. No només a Kenya i els països limítrofs, sinó que també Egipte va convertir-se en un destí recurrent per a Pepe. Entusiasmat per les poderoses arrels de la cultura egípcia, hi va anar vora 40 vegades en vint anys, fins al punt que es va plantejar traslladar-se a viure a Luxor amb la família. 

Llibretes, càmeres i cintes de vídeo

Totes aquestes vivències van quedar documentades en les múltiples llibretes que Rubianes escrivia i també en les cintes de vídeo, gravades a desenes des que es va comprar una càmara Mini-DV el 1993. El que mostra aquest arxiu és, sobretot, que moltes de les peripècies que Rubianes explicava a l'escenari s'inspiraven en fets reals: els sorolls dels animals, sobreviure en anglès sense parlar-lo gaire i també els salts dels Massai.
 

I és que amb aquesta tribu africana, Rubianes va fer una amistat molt especial. Tot i que ja feia molts anys que freqüentava Àfrica, no va ser fins al 2005 que, gràcies a una amistat casual de la seva germana amb un líder Massai, va visitar una "manyata" apartada del circuit turístic, a Oloitokitok. Rubianes s'hi va implicar fortament, fins al punt que avui en dia encara es manté un ambulatori mèdic que ell va finançar i que duu el seu nom. 

 

Els viatges de Pepe van inspirar molts dels seus shows teatrals però també dibuixos i poemes on explorava altres formats creatius.

Àfrica va inspirar a Rubianes molt més enllà dels espectacles teatrals. Allà és on més va treballar la seva faceta poètica, que també venia de lluny. Des de jovenet, Pepe recitava poesia i venerava Lorca i la Generació del 27, el que va ser el tema del seu Doctorat el 1973. Molts anys després, entre Nairobi i les costes de Tanzània, va crear desenes de poemes africans que acabarien publicats.

La descoberta d'Etiòpia

Al tram, final de la seva vida, Rubianes va descobrir Etiòpia i va sentenciar que s'hi havia sentit tan bé com a Cuba. S'hi va quedar diversos mesos, encisat per la bellesa i els somriures, i també va trobar la seva manera d'aportar i implicar-s'hi. Rubianes ajudava financerament orfenats etíops i passava moltes hores fent riure els nens, passant estona amb ells, donant-los també "carinyo". Tot això, mentre preparava el seu últim espectacle "La sonrisa Etíope", que va acabar sent un homenatge a l'Àfrica que tantes alegries i ensenyances li havia donat. 

Però l'espectacle va durar poc. Pocs mesos després del debut, Rubianes plegaria definitivament a causa de la seva delicada salut. El març del 2009, Pepe va morir i començava l'últim viatge, el de les seves cendres. Es troben repartides a la Barceloneta, que era casa seva, a Cuba, on va tornar a néixer i a la "manyata" keniana d'Oloitokitok, on la vida li havia canviat per sempre. Tres destins assenyalats en un món que Rubianes va recórrer incansablement i que, per primera vegada, podrem disfrutar amb els nostres propis sentits a la docusèrie "El món de Pepe Rubianes". Anar de viatge amb Pepe, això sí que és un bon pla!