Una nit de festa i borratxera, la prèvia de l'or olímpic de Gervasio Deferr

Gervasio Deferr guanya la seva primera medalla olímpica a Sidney 2000. S'emporta l'or en salt i quatre anys després repeteix or a Atenes, a més de sumar una plata en terra als Jocs de Pequín 2008. Suma també innumerables medalles en mundials i copes del món. És el gran campió. Però al darrere de Gervasio Deferr s'hi amaga Gervi, a qui hem descobert aquest 2022.

"La majoria de la gent només sap de mi que vaig guanyar dos ors i una plata olímpica en gimnàstica artística i que em van treure una medalla mundial per fumar-me un porro, però molt pocs saben el preu que vaig pagar per la glòria i tot el que vaig patir abans i després de la meva retirada"... (El gran salt)

Repetir l'or a Atenes 2004 no era fàcil. I tampoc era el seu principal objectiu. Deferr volia la medalla en terra, el seu aparell preferit. Han hagut de passar els anys, tants com 18, perquè enguany sapiguem què va passar en aquella final de salt d'Atenes 2004.

Gervasio Deferr està entre els vuit millors gimnastes que disputaran el títol del seu gran aparell, el terra, però es torna a quedar a les portes de la medalla. Acaricia el podi i acaba en quarta posició. Decebut, frustrat, enrabiat... no vol saber res de la pròxima final que li queda, la de salt.

De la decepció a un nou or olímpic

"El vam deixar a l'habitació i li vam dir 'no et moguis d'aquí perquè demà tens una final'. Però no ens va fer cas, va sortir de l'habitació, va buscar companyia i va marxar... Nosaltres vam tornar i ell encara no havia aparegut. No sabem ni on va dormir aquella nit. Va fer tot el contrari del que se suposa que has de fer abans d'una final olímpica: va dormir poc i tard, va dormir durant el dia... Estava tan ratllat pel que havia passat (a la final de terra) que no volia saber res més. El vam aconseguir despertar i li vam dir "Gervi, d'aquí una hora tens la final de salt!". El tio es va dutxar, una dutxa d'aquelles d'aigua freda de les seves, es va posar en mode competició, i ho va tornar a fer".

Ens explica Víctor Cano, també gimnasta i finalista a Atenes en cavall amb arcs i amic personal de Deferr.

Gervasio Deferr només vol oblidar. El consumeix la ràbia per haver tornat a fallar en el seu aparell fetitxe, el que li ha donat tantes alegries en copes del món i mundials. Tornar a competir no està entre els seus plans, així que no encara la final de l'endemà de la manera ortodoxa que diria qualsevol manual d'un esportista olímpic.

"La nit anterior surto i bec, i realment no me'n recordo com vaig anar a dormir. Però no m'aixeco amb ressaca. Estic bé. El que passa és que, com que a la final de terra no em va anar bé descansar i entrenar al matí perquè no vaig guanyar la medalla, l'endemà ja m'era tot igual. I com que me'n vaig anar a dormir tard i perjudicat, vaig anar directament a dinar i després a competir a la final. M'era igual perquè jo volia la medalla en terra i havia tornat a fallar".

 

Gervasio Deferr vs. Gervi

Gervasio Deferr és un competidor nat i ambiciós. És perfeccionista i té un talent incommensurable. Darrere aquesta façana trobem una persona ben diferent. És la que Gervi ens ha mostrat enguany en confessar totes les seves pors i fantasmes, en explicar-nos com va entrar en el món de l'alcohol i les drogues, com el suïcidi és una idea que l'ha anat rondant i com ha sortit de tot això després de 10 mesos d'internament en un centre de desintoxicació.

"És un treball que s'ha de fer dia a dia al llarg de la teva vida. Però almenys ara entenc què passa i com ho puc solucionar. Ara tinc unes altres eines que abans no tenia, però sempre s'ha d'estar atent".

La vida que ha tingut el Gervasio Deferr gimnasta i el Gervi persona han marcat els seus èxits i els seus fracassos, si es pot dir així. Ha sigut el millor gimnasta i, a la vegada, el pitjor que ha pogut ser. Però ara ja no és temps de lamentar-se.

"Hem anat tapant cagades del Gervi igual que ell també ens ha anat obrint portes. He estat sempre al seu costat perquè me l'estimo i és amistat, perquè en certs moments les coses bones no compensaven les dolentes",

Ho diu Víctor Cano. Gervasio Deferr ja és història. Com ho són les seves medalles i tots els seus èxits, que són molts. Gervi és present. I futur. Perquè el gimnàs de la Mina segueix en marxa, lluny dels focus però fent una feina esportiva i social molt important. Així ho entén ell, i és per això que ara fa el que li agrada i el fa feliç. I és per això que ara també és el que vol ser: simplement Gervi.