Una parella del Bages visita 195 països en 50 anys: "A casa és on s'està més bé"

"Quan vam aterrar a la república de Palau (Oceania) em va fer un petó i em va dir: Felicitats! "

Ho explica la Maite Galindo, la primera dona a l'Estat a completar el novembre passat la volta als 195 països reconeguts per l'ONU i alguns més. Una aventura compartida amb el seu marit, l'Enric Moreno.

Han trigat 50 anys. Sempre han viatjat per plaer. Amb la canalla quan els tenien petits, però gairebé sempre sols.

I quan ja portaven uns 140 països es van marcar el repte de fer-los tots. "Ja estem gairebé jubilats. I ens quedaven els més complicats. O ara o no ho farem"

Entrar a Líbia com a inversors de petroli

No sempre ha estat fàcil aconseguir els permisos per visitar tots aquests països. Expliquen que, per exemple, van haver de fer-se passar per inversors que volien fer negoci en el món del petroli per entrar a Líbia:

"Si sumem tots els dies de viatge, hem estat fora més de 4 anys. De vegades ha estat dur. Sis mesos per aconseguir alguns visats, entrar a Líbia fent-nos passar per inversors de petroli perquè, si no, no hi entres, països en guerra…"  

Recorden tres països en concret de forma especial per les dures condicions que hi van trobar: "Al Sudan del sud hi vam entrar i era tan dur que al cap de sis hores ja volíem marxar i no ho podies fer fins al cap de 3 dies. A l'Afganistan hi vam anar el 2000, ple de talibans i cap turista. No acabes de ser conscient que corres perill fins que tornes a casa. I a Corea del Nord sempre acompanyats del comissari polític i obligats a venerar la figura del pare fundador, Kim Jong Il".

De fet, 50 anys de viatge els ha permès veure el canvi polític i social de molts indrets: "El Iemen era preciós, una veritable joia i ara estan en guerra. És molt trist". "I, en canvi, si haguéssim de triar un lloc on viure, l'Uruguai. Però els anys 70 era un desastre".

Esquivant huracans o terratrèmols

També han viscut un munt de catàstrofes naturals, ciclons, huracans, terratrèmols i ara, en aquest últim viatge, la tristesa de veure com es van enfonsant les Illes Marshall.

"Acabaran desapareixent i la gent no vol abandonar casa seva. S'entén, perquè a nosaltres ens encanta viatjar, però també ens encanta tornar a casa. De fet, som molt casolans. És on s'està més bé. I també on hem passat més fred. Quan hi vam venir a viure, el 1984, estaven a 17 sota zero", diu la Maite.

Això sí, la calor més dura no l'han passat a Manresa, sinó al desert de Gobi, a 54 graus.

"Viatjar ens ha aportat experiències molt intenses i emocionants. Per exemple a Ruanda, quan ens van deixar estar una hora amb els goril·les, a tocar, veient-los jugar", recorden. També ha estat una font de moments tristos "quan veus un camp de refugiats amb tendes fetes amb 4 pals i un plàstic i la gent amuntegada. I aprens molt. Ens ha fet més tolerants i aprens a no jutjar."

"Som molt casolans, a casa és on s'està més bé"

Per permetre's tants viatges han anat "de tirats", fora de temporada, menjant llaunes de tonyina o sardines, dormint a terra. "Abans, quan érem més joves. Si ho faig ara, no m'aixequen", diu l'Enric. Ell és l'organitzador, el que dissenya cada viatge, les rutes que faran, els transports… i ho apunta meticulosament en quadernets de viatge, un per cada país. Ella, que domina idiomes, és qui s'encarrega de tot a cada país.

Una parella casolana i viatgera que encara té viatges pendents. Tornar al Japó o a l'Uzbekistan. Anar a Groenlàndia i un destí que mai no han fet.

"Ara al febrer viatjarem amb l'Imserso….a Mallorca, que no hi hem estat mai."