Una postal viatja més de 4.000 quilòmetres des de l'ONU i torna al seu remitent 72 anys després

Alan Ball era un adolescent d'Illinois, als Estats Units, que estava especialment nerviós, aquell 1953: acabava d'arribar en tren a Nova York i estava a punt d'agafar un avió per primera vegada a la seva vida per anar a Puerto Rico a passar l'estiu amb la seva tia.

Potser per sentir-se més acompanyat i tranquil·litzar els seus pares, va voler escriure'ls una postal. Es va acostar a la seu de l'ONU i va triar-ne una amb una foto de l'imponent edifici de les Nacions Unides.

"Ara som a l'edifici de l'ONU, extremadament modern per totes bandes", va escriure aquell 17 de juny. "La pròxima us l'escric des de Puerto Rico".

Els pares de l'Alan mai van rebre aquella postal. Ara, 72 anys després, l'Alan ha tornat a tenir a les mans el petit document pel qual va pagar dos cèntims de dòlar i que ha viatjat uns 4.000 quilòmetres sense arribar mai als seus destinataris.

"Aquests dos cèntims van fer molta feina", se sorprèn l'Alan.

El sentit del deure d'un carter

La missiva va arribar a Ottawa, Illinois, molt tard. Va ser el 8 d'agost passat, més de 70 anys després que es diposités als serveis postals de la seu de l'ONU, a Nova York.

El cap de correus local, Mark Thompson, diu que mai --durant els seus 21 anys de carrera-- havia vist una carta que arribés més de set dècades tard i va quedar encuriosit pel cas.

Thompson opina que el més probable és que el problema no fos del servei postal federal, sinó que imagina que aquell document va quedar perdut per l'edifici de l'ONU, potser en alguna esquerda, fins que la van descobrir i enviar.

Els pares de l'Alan ja no estan vius i cap familiar proper viu ja en la direcció marcada a la postal. El carter es va proposar descobrir qui era Alan Ball i, per aconseguir-ho, va haver de demanar ajuda a experts genealogistes locals.

La notícia de la troballa va publicar-se en un mitjà local, que especulava que l'autor de la postal "probablement ja no hi era" i que la feina de Thompson era la de trobar el seu familiar viu més proper.  

Va ser aleshores quan van oferir la seva ajuda els genealogistes Terry Carbone, Heidi Sobkowiak i el Gremi de Genealogia del Comtat de La Salle. Tots tres van proporcionar informació útil per poder localitzar l'Alan.

Després de revisar retalls de diaris i molts arxius de l'època en què es va enviar la postal, buscant-hi mencions a "Rev. FE Ball", el pastor Frederick Ball, pare de l'Alan, a qui anava dirigida la postal, i "Alan".

La cerca finalment va apuntar cap a l'oest dels Estats Units. Semblava que l'"Alan" podria ser el doctor Alan Ball, ara jubilat a més de 2.700 quilòmetres d'Ottawa, concretament a Sandpoint, al nord d'Idaho.

Un periodista de The Times el va trucar per avançar-li la notícia. L'Alan se'n feia creus.

"Quan me'n vaig assabentar, crec que simplement vaig començar a riure"

Un carter del servei públic postal a Sandpoint, en Ben, li va demanar "perdó pel retard" en persona.

L'Alan Ball ara té 88 anys i havia oblidat completament aquella postal. Ni tan sols va pensar a preguntar a la família si l'havien rebut.

Del viatge sí que en té records vívids: mai s'havia allunyat tant de casa i va passar els mesos anteriors tallant gespa i retirant neu de les cases dels veïns per poder-se pagar els bitllets. Una experiència "totalment nova" i "ampliadora" en què es va "convertir en adult".