Una primera anàlisi conclou que les restes exhumades a les Avellanes són dels comtes d'Urgell

Els arqueòlegs que han estudiat les restes òssies dels comtes d'Urgell, les que es van exhumar la setmana passada, creuen que podrien correspondre, efectivament, a Ermengol X, als seus pares i el seu germà, que van viure entre els segles XIII-XIV.

És la primera conclusió d'un estudi osteoarqueològic sobre aquestes restes que reposen al monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes a Os de Balaguer, a la Noguera, on s'erigien els sepulcres originals dels comtes d'Urgell. 

De l'anàlisi es desprèn que hi ha quatre esquelets, conservats en un 85%, que correspondrien a tres homes, dos d'entre 30 i 40 anys i un tercer d'entre 55 i 65 anys, i una dona jove, a la franja entre 30 i 40. 

La idea de treball és que es tracti d'Àlvar I; la seva dona, Cecília de Foix, i els seus dos fills, Ermengol X i Àlvar II, vescomte d'Àger.

 

El que indiquen les restes òssies

Un dels esquelets masculins d'edat avançada presenta alteracions òssies compatibles amb patologies pulmonars cròniques, el que encaixaria amb el fet que --està documentat-- tant Àlvar I com Ermengol X podrien haver estat afectats per tisis. 

En un altre cas, un dels dos joves té marques als ossos que podrien estar relacionades amb el mètode de transport de cadàvers en l'època medieval, que respondria al trasllat del cos d'Àlvar II des de Sicília, on va morir durant les campanyes d'expansió de la Corona catalanoaragonesa a la Mediterrània. 

Ara es continuarà amb altres proves com l'anàlisi genètica i la del carboni 14, per acabar de confirmar el que els investigadors han constatat en les primeres analítiques. Però la directora del Museu de la Noguera, Carme Losa, ja es mostra exultant pels resultats obtinguts fins ara:

"S'obren les portes a noves recerques. Estem exultants i no n'hi ha per menys. Obrim noves línies de recerca en la història de la Corona d'Aragó i és la primera vegada que trobem segons quines traces en un esquelet."

S'espera que a la tardor ja es tinguin dades més concloents coincidint amb l'arribada de la reproducció dels sepulcres d'Àlvar i Cecília de Foix.

Els originals són al Museu Cloisters de Nova York on van anar a parar després de ser venuts, el 1906, a un antiquari. 

Després de passar un temps sepultats a l'església parroquial del nucli de Vilanova de la Sal, l'any 1967 s'hi van instal·lar les osseres actuals, que ara seran substituïdes per reproduccions de les originals.