
Uns 400 treballadors de presons contraris a l'acord amb Justícia tornen al carrer
Els sindicats que no van firmar el pacte amb el govern es manifesten a Barcelona en demanda de més garanties i seguretat
Redacció
10/05/2024 - 15.45 Actualitzat 10/05/2024 - 15.45
Nova protesta dels funcionaris de presons, que s'han manifestat per Barcelona una vegada més per condemnar l'assassinat de la treballadora de Mas d'Enric i en contra de l'acord que els sindicats majoritaris van signar amb el govern fa unes setmanes.
També segueixen demanant la dimissió de la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, i el seu número dos, Amand Calderó.
La manifestació, que ha congregat unes 400 persones, ha anat des de l'antiga presó Model fins a la plaça Sant Jaume, coincidint amb l'últim dia de campanya de les eleccions al Parlament. L'han organitzat els sindicats minoritaris CSIF i ACAIP i les associacions Marea Blava i Samarretes Negres, contraris a l'acord a què van arribar la majoria de sindicats amb Justícia el 25 d'abril.
Han encapçalat la marxa la germana i el nebot de la Núria, la treballadora de la presó de Mas d'Enric, al Catllar (Tarragonès), assassinada el passat 13 de març a mans d'un pres que es va suïcidar.
Missatge als polítics per reclamar més seguretat
La protesta l'ha presidit una gran pancarta amb el lema "La memòria de Núria i la dignitat de la plantilla no es ven", en al·lusió a l'acord. Durant el recorregut, de gairebé tres quilòmetres, els manifestants han corejat crits com "Tots som Núria", "Stop agressions", "No volem diners, volem seguretat" i "Ubasart dimissió".
Tant el sindicat CSIF com ACAIP han volgut llançar "un missatge clar a la classe política i especialment a ERC" per defensar el servei que presten els funcionaris de presons amb garanties i amb seguretat, i no amb compensacions econòmiques.
Per la seva banda, l'associació Marea Blava ha enviat un comunicat en el qual rebutja el que consideren un acord "tacat de sang" i ha demanat canvis en les polítiques penitenciàries que facin compatible "el dret a la vida amb la rehabilitació".
Què establia l'acord?
Després de setmanes de protestes que van implicar el tancament d'algunes presons i la vulneració dels drets dels interns, segons van denunciar algunes entitats, Justícia va tancar l'acord amb els principals sindicats.
Entre altres mesures, l'acord inclou millores retributives i canvis en la jornada laboral, com la compactació del torn del personal de vigilància, que farà cicles de sis dies, treballant-ne dos i descansant-ne quatre.
També, segons el departament, preveu la dotació i millora dels equipaments, la renovació dels equips d'intervenció i de sistemes de seguretat, amb la incorporació de polsadors personals per a tots els treballadors que no duguin radiotransmissor, aparells transmissors i "adequació dels centres" als estàndards tecnològics.
També s'ha establert que, a partir d'ara, els estris tallants es fixaran a les taules de treball i la matèria primera s'adquirirà ja tallada. A més, s'ha pactat la substitució dels interns a les cafeteries per personal extern o la formació en defensa personal per a tots els treballadors penitenciaris.
Avui és notícia
Tot el que puja el 2026: de les pensions a l'aigua en un any en què moure's serà més car
Quan caduquen els títols de transport del 2025 i com bescanviar-los pels del 2026
Calendari laboral 2026 a Catalunya: quins són els 12 festius i els ponts que hi ha
A tocar dels 67 anys: com canvia l'edat legal de jubilació el 2026 i quins són els requisits
El món entra al 2026: de l'illa de Kiritimati a les illes Hawaii, més d'un dia de celebracions