Veterinaris plantegen vacunar els meros després del primer cas de betanodavirus a Catalunya

Per primera vegada, s'ha detectat a Catalunya un exemplar de mero amb símptomes d'infecció per betanodavirus. Aquest virus provoca, des de fa uns anys, brots de mortalitat de meros i altres espècies al Mediterrani.

El mero, molt apreciat en gastronomia, no és un peix de consum habitual. La infecció, també coneguda com a necrosi nerviosa viral (VNN), no és un problema de salut humana perquè no es transmet a les persones, sinó un problema mediambiental preocupant per a aquesta espècie.

Detectat a Barcelona

Un submarinista de l'Associació de Pesca Submarina de Barcelona va trobar l'exemplar afectat el 7 de setembre prop de la costa i el va fer arribar al Servei de Diagnòstic Patològic de Peixos de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

També es van enviar mostres del peix al laboratori de referència europeu per a aquesta malaltia, on s'ha confirmat mitjançant tècniques moleculars (qPCR) una presència molt alta del virus en l'encèfal de l'animal.

La UAB i l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) han posat en marxa una xarxa d'alerta i recollida de mostres per identificar els casos i seguir l'evolució de la malaltia.

Com vacunar els peixos salvatges

En els últims anys hi ha hagut brots especialment greus a Grècia, al sud d'Itàlia i a les Balears. També ha arribat fins a la costa del País Valencià, sobretot a les Columbretes, i "es tem que vagi pujant cap al nord", adverteix l'investigador Francesc Padrós, un dels responsables del seguiment de la malaltia dels meros.

No hi ha tractament, però hi podria haver prevenció.

Padrós, del Servei de Diagnòstic Patològic de Peixos de la UAB, explica que volen fer una "prova experimental agosarada", aprofitant que hi ha una vacuna dissenyada per a llobarros de piscifactoria i que seria efectiva per protegir els meros:

"Volem intentar vacunar els peixos en població d'alt risc, com serien les illes Medes."

"Tenim operatives dissenyades", explica. L'opció que semblaria més senzilla és vacunar-los en superfície, és a dir, pescar-los i alliberar-los després, però també plantegen vacunar-los sota l'aigua, perquè això reduiria l'estrès dels peixos.

En aquest cas, es podria fer amb una sarbatana o, encara més complicat, immobilitzant el peix uns segons.

En qualsevol cas, és important marcar els exemplars que hagin estat vacunats, per poder fer-ne el seguiment.

La vacuna que es posa als llobarros de piscifactoria és del laboratori català Hipra, que es va fer conegut durant la pandèmia perquè va desenvolupar una vacuna contra la covid.

Per poder tirar endavant aquest projecte, encara calen passos, com l'autorització des del parc natural, però Francesc Padrós creu que "caldria fer-ho al més aviat possible, abans que el virus arribi a les Medes, on s'ha aconseguit recuperar una població important de meros".

Des de la Federació Catalana d'Activitats Subaquàtiques, centres de busseig, pescadors recreatius, parcs naturals i administracions han fet una crida per ajudar a recollir dades davant de casos sospitosos.

Aquest primer cas d'infecció per betanodavirus també demostra "la importància de mantenir una xarxa activa d'observadors, com submarinistes o pescadors recreatius" per avançar-se a possibles brots, com destaca també Valerio Sbragaglia, investigador de l'ICM-CSIC i un dels responsables del seguiment.