Victòria de les esquerres a Dinamarca, on els moderats tindran la clau de la governabilitat
Redacció
El bloc progressista ha guanyat les eleccions anticipades d'aquest dimarts a Dinamarca, en què els centristes tindran la clau de la governabilitat. L'esquerra arribava ja als comicis amb un lleuger avantatge, però sense majories clares.
Amb el 95% dels vots escrutats, el bloc encapçalat per la primera ministra socialdemòcrata, Mette Frederiksen, ha guanyat amb el 48% dels vots enfront del 44,2% de la dreta. Els Moderats, amb el 7,7%, tindran el paper d'àrbitre i la cau per la formació d'un nou govern.
El partit socialdemòcrata hauria estat el més votat amb el 21% dels vots, 13 punts menys que en les últimes eleccions. Aquest és el pitjor resultat del partit en un segle. I això fa que els resultats no li garanteixin continuar en el càrrec.
Malgrat aquests resultats, cal tenir en compte que, fa unes setmanes, semblava molt difícil que Fredericksen guanyés les eleccions. El seu augment de popularitat per la fermesa contra l'imperialisme de Trump davant les amenaces per Groenlàndia podria finalment donar a la primera ministra un tercer mandat.
Per a això li caldran aliats per governar i l'actual fragmentació --fins a 12 partits podrien obtenir representativitat-- l'abocarà a una difícil negociació.
Molts danesos culpen Frederiksen d'haver fet una política massa de dretes i no haver fet prou per protegir el seu model de benestar nòrdic, mentre que d'altres apunten a un creixent cansament després de gairebé set anys de lideratge.
Tanmateix, continua sent la candidata més votada. En segon lloc, ha quedat el Partit Socialista Popular, amb l'11,4% dels vots. En tercera posició se situa l'Aliança Liberal, amb el 10,5% dels vots. La quarta formació més votada ha estat el Partit Liberal, amb el 9,3%.
Els Moderats, la clau per decantar la balança
Els Moderats tornaran a jugar un paper clau, igual que als comicis anteriors, i es convertiran en partit frontissa que ha de fer decantar la balança entre dretes i esquerres.
El seu líder, i ministre d'Afers Exteriors, Lars Løkke Rasmussen, que ha sortit enfortit de la crisi diplomàtica amb els Estats Units, ja s'ha ofert per exercir d'"explorador real", la figura encarregada de conversar amb tots els partits per analitzar possibles combinacions per aconseguir majoria.
El Partit Liberal de l'actual ministre de Defensa, Troels Lund Poulsen, obtindria el pitjor resultat de la seva història i deixaria de ser el partit de dretes més votat, però espera obtenir el suport d'una àmplia gamma de partits, inclòs el grup d'extrema dreta antiimmigració i els Moderats.
En canvi, l'Aliança Liberal, d'Alex Vanopslagh, es converteix en la primera força del bloc de dretes, malgrat els dubtes sobre els efectes de la confessió en campanya que havia consumit cocaïna diverses vegades al principi de la seva presidència del partit. Tanmateix, no compta amb el suport de totes les forces.
L'ultradretà Partit Popular Danès, força precursora fa dues dècades d'una línia dura en immigració a Dinamarca i la resta d'Escandinàvia, recuperaria pes en la política danesa després de la desfeta del 2022, triplicant els vots fins al 7,5 %.
També podrien tenir un paper determinant els quatre diputats dels dos territoris autònoms de Groenlàndia i les Illes Fèroe.
La política fiscal, com l'impost sobre el patrimoni, la reforma de les pensions, ajudes per afrontar la crisi o la immigració, són algunes de les qüestions que han dominat la campanya electoral, juntament amb el benestar dels animals al sector porcí, ja que són un dels principals productors de porcs de la UE.