Violència obstètrica: quan parir es pot convertir en un malson

Una vegada al mes, un grup de mares es reuneixen i fan teràpia per superar el mal tracte rebut durant el part. L'Associació Dona Llum fa temps que reclama més sensibilitat dels professionals i recull els testimonis de mares que expliquen la seva mala experiència. Un cas és el de la Joana Florido, mare de bessons, que diu que durant el part no es van tenir en compte el seus sentiments:

"Ets sents com un animal, una vaca, un número més, que ells això ho fan cada dia, i no et queixis, i no parlis, que això és una cosa mecànica, pim pam i aquí tens els nens. Ets sents maltractada, menyspreada, com si els teus sentiments no comptessin per res."

"Recordo estar al quiròfan i abans que em posessin l'epidural, plorar, i una infermera dir-me, 'què, ja estàs plorant?'"

"Ets molt vulnerable, quedar-te nua, davant de tothom, doncs què menys que et respectin i que hi hagi un acompanyament en aquests moments."

La Joana diu que per superar aquest mal moment va necessitar mesos de teràpia. La Cristina Hidalgo també explica el mal tracte rebut durant el primer part:

"Van utilitzar la carta que nosaltres anomenem 'el nen mort'. Em van preguntar: 'Tu vols tenir un nen sa? Si no fas el que jo et dic, potser el teu nadó es mor'."

"Em vaig quedar tocada, quedes com que no saps parir, o no he estat a l'altura, inclús com a mare, la culpa ve molt."

 

L'advocada de l'Associació Dona Llum, Júlia Humet, anima a denunciar l'hospital si es considera que el tracte rebut no és l'adequat. La Noèlia Garcia també forma part de l'associació i denuncia que "a la dona la tracten com una nena petita, amb una superioritat moral, infantilitzant-la" i considera que "no es pot acompanyar una dona a parir com qui va a comprar el pa, o a comprar un tall de carn, és un moment que se l'ha d'acompanyar emocionalment".

És adequat utilitzar el terme "violència obstètrica"?

Josefina Goberna, investigadora de la Universitat de Barcelona, que està fent un projecte sobre la violència obstètrica, considera que cal un debat a fons i que "pot ser útil per evidenciar situacions de tracte paternalista, fins i tot de tracte patriarcal, reflexionar sobre rutines, sobre maneres de fer en àmbits sanitaris que venen de fa molts anys":

"Què es vol? Canviar rutines, reflexionar? Posar-ho sobre la taula? O volem culpabilitzar els professionals? Perquè molts cops l'ús d'aquest terme crea un cert malestar entre els mateixos professionals sanitaris".

Per ella, aquest debat sorgeix perquè ara "l'objectiu ja no és tant la seguretat, perquè ja la donem per suposada. Ara es demana més atenció en el naixement".

 

Segons Elena Carreras, presidenta de la Societat Catalana d'Obstetrícia i Ginecologia, el terme de violència obstètrica és inadequat. Està a favor del concepte "que hi hagi menys intervencionisme, tenir més cura de la dona, que quedi més satisfeta, més feliç amb la seva criatura en el procés del part, però el terme "violència" implica una voluntat d'agressió que per descomptat no hi és".

També creu que s'ha de distingir molt bé entre els parts de risc i els que no ho són:

"Hi ha parts en què no s'ha de fer res, i és millor no fer res, i els parts difícils, amb gestants que tenen problemes, aquests requereixen intervenció, i no fer-ho també és perjudicial."

La Societat Catalana de Ginecologia fa autocrítica i assegura que fan molts esforços per intentar que el part sigui tan còmode com sigui possible.

La tendència és que siguin el menys medicalitzats possible i que hi hagi sales de parts naturals a tots els hospitals. Darrerament s'han reunit amb les associacions per poder treballar junts i si cal, diuen, canviar protocols.