Viure amb Parkinson, a "Signes dels temps"

Viure la vida

El Jaume Junyent Parès té tres fills i està casat amb la Susanna. Viu a Pacs del Penedès, envoltat de natura. El testimoni d'aquest metge jubilat és colpidor i transmet coratge i esperança. El Jaume arriba al cor per la seva capacitat de lluita, la fe i la serenor davant l'esfondrament que causa la malaltia. Aquesta està en una fase avançada que dificulta els moviments i altera l'equilibri. Ara bé, davant l'adversitat el Jaume té força per adaptar-se i no tira la tovallola. Conscient de les seves limitacions, s'enfoca a les coses que encara pot fer. Té ganes de viure la vida, continuar viatjant i fotografiar la natura.

La fe

La fe l'ajuda a continuar endavant: "Soc cristià i la fe en Déu m'ha ajudat a superar-me a mi mateix". Admet que, de tant en tant, s'enfada molt: "T'has d'ajudar d'altres persones i de la teva pròpia fe en Déu i el cristianisme que has après. Perquè tenir una malaltia amb aquesta consistència és una cosa que no desitges mai que et passi. Per tant, si tens fe i creus, pots superar moltes coses d'aquesta malaltia".

Escriure per ajudar

La malaltia de Parkinson provoca rigidesa, alteració de l'equilibri i la coordinació i tremolors. Amb el tractament farmacològic el Jaume no té tremolors, i escriure li permet mantenir viva la seva vocació humanista d'ajudar els malalts que tenen malalties cròniques: "No aconseguiràs curar-te, però he tingut l'oportunitat d'escriure un llibre per ajudar molta gent".

El Jaume ha escrit "Historia de una resiliencia. Arte y superación", publicat per Círculo Rojo. Hi explica el seu testimoni i dona consells als pacients i familiars de Parkinson i altres malalties neurodegeneratives. Un llibre interessant, útil i fàcil de llegir.

Els moments més durs

El Jaume explica que els moments més difícils són quan, de cop i volta, se sent bloquejat i no es pot moure: "I llavors tens com una desconnexió i no hi pots fer res. És com si entressis dins d'un túnel que és fosc i no té sortida, i sents molta angoixa i et deprimeixes. I la gent que està al teu voltant no t'entén. Pots estar-te així de mitja hora a una hora fins que el tractament de dopamina et fa efecte". Malgrat tot, té el convenciment que, passi el que passi, ha de continuar lluitant: "Hi ha un moment que has de prendre una decisió. Què he de guanyar aquí? He de continuar lluitant", afirma convençut.

Passar de metge a pacient

Quan li van diagnosticar la malaltia de Parkinson, encara va treballar durant 7 anys. Com a metge va atendre molts malalts de Parkinson i coneix quin pot ser el desenllaç. D'altra banda, passar del rol de metge al de pacient no va ser fàcil: "M'ha costat 6 o 7 anys entendre que m'he de deixar portar com a pacient". Ara, diu que ha de confiar en el neuròleg i deixar-se aconsellar també per la dietista, el neuropsicòleg, el fisioterapeuta, etc.

El seu treball com a metge

Com a metge, especialista en cures pal·liatives, va acompanyar centenars de pacients que tenien una malaltia crònica, avançada i en situació de final. Un acompanyament que també ha fet a pacients de Parkinson: "Acompanyar és el més important. El malalt pal·liatiu la por que té, molts cops, no és a morir, és la por de patir abans de morir-se, i la de no estar acompanyat en aquells moments". Considera que, amb les cures pal·liatives, el més fàcil és treure el dolor físic, però cal tenir en compte el patiment moral. "Si et fas amic del pacient, t'explicarà moltes coses que no diu a ningú, i li trauràs el patiment, que pot ser espiritual". Ho explica amb fermesa i tendresa, i té clar que la seva professió ha valgut la pena.

La malaltia de Parkinson és un trastorn neurodegeneratiu que afecta el sistema nerviós de manera crònica i progressiva. Provoca un dèficit de dopamina, un dels principals neurotransmissors actius en el sistema nerviós central. La dopamina regula funcions com el control motor, l'aprenentatge i l'emotivitat. De moment la malaltia no es cura, i s'està investigant. "És una malaltia multifactorial. Els tractaments funcionen amb uns pacients millor que amb els altres i tenen efectes secundaris", diu Jaume Junyent Parès.                 

El programa 

"Signes dels temps" és un dels programes més veterans de TV3, amb 37 anys d'emissió. Actualment està dirigit i presentat per la periodista Montserrat Esteve Mallofré. Agustí Vila és el realitzador; Imma Segarra Leal, la productora; Joan Grané Terrades, l'ajudant de realització; Sílvia Rodríguez Morató és a la producció; Eulàlia Tort Brodó i Lourdes Rojas Planas a la redacció i Àngels Serres Créixams a la documentació.  

El programa vol ser un espai de reflexió obert i pròxim sobre l'actualitat de l'Església catòlica, amb protagonistes d'aquí i d'arreu del món que treballen per defensar els drets humans, la cultura de la pau i la no-violència, l'espiritualitat, la justícia social i la sostenibilitat del planeta. "Signes dels temps" tracta temes pròxims a la realitat quotidiana, tenint en compte els valors cristians, i posa en valor el sentit de la vida religiosa en una societat cada cop més secularitzada. A més, amplia la mirada cap a l'ecumenisme, el diàleg interreligiós i la saviesa de les tradicions.

tv3.cat/signesdelstemps
twitter.com/signesdelstemps
facebook.com/signesdelstemps