"Viure de renda... bàsica", a "30 minuts"
El diumenge 31 de març, a les 21.55, "30 minuts" estrena la producció pròpia "Viure de renda... bàsica". Espanya és un dels països del món on creix més la desigualtat. A Barcelona, aquesta diferència es nota fins i tot en l'esperança de vida: les persones dels barris més rics viuen fins a 11 anys més que els més pobres. El "30 minuts" indaga en una de les propostes més controvertides de l'actualitat per combatre la pobresa i la desigualtat: la renda bàsica universal.
29/03/2019 - 10.56 Actualitzat 29/03/2019 - 10.54
El reportatge posa la lupa a Barcelona, on s'està experimentant aquesta fórmula; a Finlàndia, on s'analitzen els resultats del seu pla pilot, i a Namíbia, on es va fer una prova que sovint es menciona en els debats d'aquest ingrés universal.
La desigualtat entre rics i pobres cada vegada és més gran al món i la por a la destrucció massiva de llocs de treball a causa de la robotització i la intel·ligència artificial ha fet que proliferin els experiments de renda bàsica universal en els dos últims anys.
Una de cada sis famílies espanyoles de classe mitjana va caure en la pobresa durant la crisi, i no n'ha sortit, i aquesta desigualtat segueix creixent a un dels ritmes més alts del món.
A Barcelona s'està fent una prova pilot de renda bàsica universal, anomenada B-mincome, que està finançada per la Unió Europea i l'Ajuntament de la ciutat. Han triat 1.000 famílies de quinze barris de l'Eix Besòs perquè són els que tenen les rendes més baixes i un índex d'atur 10 punts per sobre de la mitjana de Barcelona. Hi ha diferents modalitats d'ajudes que combinen polítiques actives i passives en aquest pla pilot, però nosaltres seguim dos destinataris que experimenten en la pròpia pell què vol dir rebre una renda bàsica universal.
Flora Alcaide no pot comprar carn ni una vegada al mes, i José Escañuela no es pot permetre anar a prendre un cafè al bar. No són una excepció. A Catalunya, hi ha 758.000 persones en la mateixa situació de pobresa extrema.
Un equip del "30 minuts" també ha viatjat a Finlàndia per veure com ha evolucionat el controvertit experiment de l'ingrés bàsic que va iniciar el govern escandinau el gener del 2017, i en què han participat 2.000 aturats d'entre 25 i 58 anys.
I a Namíbia, l'equip de reporters ha visitat el poble d'Otjivero, on es va fer un dels plans pilot internacionals de renda bàsica pioners al món. Aquest país del sud-oest d'Àfrica, un dels més desiguals del món, l'any 2015 va estar a punt de convertir-se en el primer país del món a implementar aquest ingrés de manera universal i incondicional per a tota la població. Però, què va passar? I encara més: es plantegen desplegar-la ara?
En el reportatge es fa un recorregut pels experiments de renda bàsica més importants del món i ens preguntem què passaria si tots rebéssim un ingrés bàsic de 800 euros. Es podria finançar? És la millor eina per erradicar la pobresa i la desigualtat? O seria més desitjable que tothom tingués feina? I si un país arriba a implementar la renda bàsica universal, es podria produir un efecte dòmino?
Un reportatge de Georgina Pujol i Víctor Díaz
Imatge: David Bou
Producció: Sandra Rierola
Muntatge: Martí Genís
Sant Joan Despí, 25 de març del 2019
Avui és notícia
El ministeri investiga si el brot de pesta porcina africana ha sortit d'un laboratori
Se sacrificaran i es comercialitzaran 30.000 porcs de granges a prop del focus de la pesta porcina
S'amplia la prohibició d'accés als espais naturals per la pesta porcina: consulta els 91 municipis
Illa esquiva les crítiques de l'oposició per la pesta porcina i diu que "les coses s'han fet bé"
El pes del sector porcí català: 4.260 milions d'euros de negoci a l'exterior