Von der Leyen marca un camí per a Europa més enllà d'Europa
Ursula von der Leyen ha presentat propostes i iniciatives polítiques que necessiten desenvolupar-se i, sobretot, requereixen l'impuls dels ciutadans i de les institucions. Ha estat el seu setè discurs a la cambra. I, probablement, el que ha mostrat més càrrega transformadora de les seves presidències.
Els dos elements més disruptius que la política alemanya ha posat damunt la taula són la idea que el Canadà pugui esdevenir "estat associat de la UE" i que la Unió Europea, amb l'afegit del Canadà (de nou el país nord-americà), el Regne Unit, Noruega i Ucraïna, cap d'ells membre de la Unió, creï un "Consell de Seguretat Europeu" per prevenir i gestionar amenaces.
La sorpresa del debat: el Canadà, un "estat associat"... ara impossible
La presidenta de la Comissió ha sorprès tothom amb una oferta al Canadà. Brussel·les li planteja que passi a ser un estat associat, una figura institucional que no està prevista als tractats de la Unió Europea.
Von der Leyen no ha amagat un dels motius que l'han dut a estretir els llaços amb Otawa. "Aquesta no és una associació contra ningú més, sinó a favor de la nostra força comuna".
Gairebé es pot asseverar que la cambra ha fet unànimement la lectura correcta: l'associació té un contendent comú: els Estats Units de Donald Trump.
Von der Leyen ha fet la proposta adreçant-se directament al primer ministre canadenc, Marc Carney, que seia davant seu a l'hemicicle del Parlament.
La invitació al premier canadenc no és gratuïta. Un cap de govern no europeu no havia estat convidat mai a assistir al debat més rellevant de la legislatura. Von der Leyen volia fer la proposta mirant als ulls de Carney.
L'aliança anirà més enllà de les relacions comercials regulades pels tractats actuals entre Ottawa i Brussel·les i estrenyeria els llaços en defensa, tecnologia, preservació i explotació de l'Àrtic i minerals.
Però no hi ha un patró que pugui guiar la negociació. La UE només reconeix dues realitats estatals en relació amb el club comunitari: països tercers i països membres. El Canadà es quedaria al mig.
La presidenta de la Comissió ha inventat un concepte polític que els tractats no preveuen. Per això caldrà, probablement, reformular-los.
Els esculls d'aquest "estat associat" estan vinculats a la dificultat de posar-lo en marxa, a les sospites d'ampliació camuflada que poden aparèixer i de la inconsistència que pot representar l'oferta al Canadà abans que a altres països europeus.
Un Consell de Seguretat Europeu: ni l'OTAN ni la UE i sense "article 5"
L'altre gran anunci del discurs –també amb una enorme càrrega geopolítica i que apunta al cor institucional de la Unió Europea– ha estat la proposta de crear un Consell Europeu de Seguretat.
Es tractaria d'un organisme polític integrat per la Unió Europea, el Canadà (altre cop), Noruega, el Regne Unit i Ucraïna. No hi ha hagut més concrecions, però la vocació és coordinar i gestionar iniciatives militars davant situacions cada vegada més freqüents com els atacs híbrids.
La iniciativa genera més preguntes que no pas respostes: no se sap la relació que tindria amb l'OTAN ni el sistema de presa de decisions. El que denota la disruptiva proposta de Von der Leyen és que la Unió Europa no se sent confortable sota el paraigua de l'OTAN.
I, davant la volatilitat de líders als Estats Units com Donald Trump, se sent feble només amb el múscul militar dels vint-i-set. L'única pista que ha donat la presidenta de la Comissió ha estat l'anunci d'un protocol semblant al que estableix el tractat atlàntic.
"Un mecanisme per complementar l'article 4 de l'OTAN," ha dit. La cap de l'executiu comunitari s'ha cuidat d'evitar citar la clau de volta del tractat atlàntic, l'article 5, que és el que estableix que un atac a un membre és un atac a tots els membres.
Intel·ligència artificial i autonomia estratègica
El ple on s'exposen les idees que la Comissió vol que impregnin l'activitat política de l'exercici que arrenca, ha sentit també de boca de la presidenta de la Comissió la petició de més autonomia estratègica. No és nou. Von der Leyen ja ho ha situat al centre de l'acció política en discursos anteriors.
En relació amb la IA, la cap de l'executiu ha advertit que ofereix enormes oportunitats, però també riscos, i ha anunciat la convocatòria del sector a Brussel·les per discutir la governança de la tecnologia.
De nou ha parlat de cooperació amb països de fora de la UE. Significativament, no ha mencionat ni la Xina ni els Estats Units.
En l'àmbit de la política climàtica, la Comissió centra els esforços en l'adaptació a les conseqüències de la crisi climàtica, assumint que els canvis ja han arribat i que les actuacions, a més de preventives, han de ser ja reactives. Onades de calor, sequeres i tempestes obliguen a actuar a posteriori.
Von der Leyen ha anunciat mesures per restringir l'accés dels menors a les xarxes socials, que aquest dijous desenvoluparà en una nova compareixença, en aquest cas davant la premsa.
Sobre els atacs d'Israel a Gaza i dels colons de Cisjordània sobre la població palestina, sovint amb la connivència de l'exèrcit israelià, la presidenta de la Comissió s'ha emparat amb la falta de consens.
"Quan Europa està dividida, no pot canviar el curs dels esdeveniments", ha dit. "El profund patiment a Gaza i la violència desenfrenada dels colons a Cisjordània han afectat profundament els europeus. La decisió del govern israelià d'impulsar el projecte il·legal de l'assentament (que fa inviable la continuïtat territorial palestina) és inacceptable".
Canvi de rasant?
Les propostes de la presidenta de la Comissió Europea acaben de néixer. Alguns mitjans han apuntat que les "capitals europees" –la famosa metonímia brussel·lesa que designa el poder polític a cada estat– no estaven informades de l'abast de les propostes geopolítiques de Von der Leyen.
Les tres grans institucions de la Unió hauran de treballar i consensuar els plans que es derivin de les idees força de matriu disruptiva que s'han sentit a Estrasburg.
El que és inequívoc és el missatge de fons: la Unió Europea busca noves fórmules per ampliar la influència, reforçar l'autonomia estratègica i adaptar-se a un ordre internacional més inestable.
Ursula von der Leyen ha posat veu a aquest neguit. Des de la seva posició ideològica. Fora de la Unió, la Xina autoritària de Xi Jinping, la Rússia agressiva de Vladímir Putin i els Estats Units imprevisibles i també agressius de Donald Trump, empenyen el canvi de rumb europeu.