Vulnerables que atenen altres vulnerables amb un càtering social a Sant Adrià de Besòs

"Margarita, Valentín: el dinar!". La Margarita, la més extravertida de la parella, no pot dissimular l'alegria per rebre l'esperada visita. Dos treballadors de la Fundació Formació i Treball els porten tres àpats complets dos dies a la setmana. En total rebran, doncs, sis àpats cada setmana.

"Heu de pensar que la majoria de vegades aquests avis l'única visita que tindran en tot el dia serà la nostra, i això a nosaltres també ens omple." Ho diu Xavi Michavila, el conductor de la camioneta que fa el repartiment per aquesta ruta, una de les que fa la fundació a Sant Adrià de Besòs. Té un contracte d'inserció des de fa un any. Era un parat de llarga durada a qui Formació i Treball li està donant l'oportunitat de formar-se en noves competències per accedir al mercat laboral normal quan se li acabi aquest contracte d'aquí a dos anys.

També s'està formant el seu company de transport, el Jonatan, molt més jove, que malgrat els seus gairebé 30 anys no ha pogut treballar mai.

 

Les dificultats dels que reparteixen i dels receptors

La Margarita Abril i el Valentín reben una bossa amb primers, segons, amanides, postres i pa. Amb aquests dos serveis setmanals poden dinar, i segurament sopar, durant sis dies. El seu domicili és un dels 120 de Sant Adrià de Besòs a qui l'Ajuntament ofereix aquest servei a través de Formació i Treball.

La Fundació, que va néixer de Cáritas, dona segones oportunitats a gent en risc d'exclusió social. D'ins és la divisió d'hostaleria, on gent amb dificultats de tot tipus aprèn noves competències en l'univers de la cuina, des de la gestió dels magatzems, la preparació dels plats, el servei o el repartiment.

A banda de la del restaurant, en la resta de cuines de Formació i Treball es preparen els plats de les diverses col·lectivitats que atenen, com menjadors socials, atenció als refugiats, etcètera. Un d'aquests serveis és aquest de Sant Adrià. En una cuina veiem unes grans cassoles on cou un guisat de pollastre amb ceba. En unes marmites semiindustrials hi bull un brou.

En un altre espai veiem com disposen damunt d'un taulell els tres àpats per a cadascun dels domicilis, plats com la crema de verdures, l'estofat, el suquet de rap, les amanides --que acompanyen sempre els primers i segons-- i les postres, que alternen làctics amb fruites. Els menús els dissenya una cuinera professional amb la supervisió d'una dietista nutricionista. Es tenen en compte les necessitats específiques que escapen dels menús generals. En aquests menús se segueixen uns criteris bàsics en què es té en compte la tradició, allò que la gent gran reconeix com a cuina casolana de tota la vida.

"El plaer és important. Volem que els avis es nodreixin però sense perdre de vista un moment de satisfacció extra". Ho assegura la directora de Din's, Olga Ochoa. Els plats els cuinen, preparen i reparteixen gent que també ha tingut dificultats. I es tanca el cercle: vulnerables que atenen altres vulnerables.